Cues i furor per obtenir una samarreta de ‘la Roja’ a Barcelona: «És impossible trobar res ni al ‘top manta’ ni a la botiga oficial»

Dins de la botiga, es confirma la bogeria per mirar d’aconseguir una de les elàstiques, ja sigui la vermella o la blanca. A l’esquerra de l’establiment, està exposada la roba albiceleste, i a la dreta, la del combinat espanyol. Però la sensació és que els argentins que viuen a Barcelona han arribat a la cita amb els deures fets.

Els barcelonins, en canvi, no tant. «Ens falta una ‘ L’ per al meu nebot i sembla que és impossible trobar-la», lamenta David Juárez, veí de Montcada i Reixac. El seu fill, el Pau, ja té la seva des de fa dies, amb el nom de Lamine Yamal imprès a l’esquena. «Jo ja confiava des del principi a l’equip», fa broma el xaval.

El bar de sempre

Pare i fill estan convençuts que Espanya té moltes opcions d’emportar-se el partit. Veuran el partit en un bar de Montcada i Reixac, com ja van fer amb els quarts i les semifinals. Les excursions fins aquesta botiga oficial s’han repetit durant les últimes setmanes: «Primer vaig venir a buscar la meva i la del Pau, més endavant una per al meu germà, i avui, per al nebot».

De sobte, entre la multitud que regira els penjadors a la caça d’una talla que encaixi, irromp la mare del Pau. «¡Tinc una ‘L’ que acaba de descartar una família!», exclama. Sembla que Juárez se n’anirà amb els deures fets, però no tothom pot dir el mateix.

Per megafonia, una veu anuncia que ja no s’estampa més samarretes. Mentrestant, Sandra Parera, d’Esplugues de Llobregat, pregunta a un dels dependents pels pantalons. «Si no hi ha samarretes, potser podem comprar uns pantalons», es resigna.

Una setmana de pelegrinatge

Fa una setmana que busca samarretes per als seus tres fills, Max, Lenni i Teo. «Necessitem samarretes perquè guanyi Espanya!», argumenta el més petit. «Vam estar buscant en el 'top manta' i era impossible, però sembla que aquí la cosa no està gaire millor", assegura. Al matí, el «llarg pelegrinatge» a la recerca de la desitjada peça els ha portat a la Roca del Vallès, on tampoc hi ha hagut èxit.

«Continuarem buscant, però ara ja ens conformem amb una samarreta qualsevol, tot i que els vagi una mica ampla», afirma. La idea inicial era estampar els noms de Yamal, Pedri i Torres a les samarretes. No obstant, amb trobar-ne tres elàstiques que els encaixin «més o menys» ja s’acontentarà.

Notícies relacionades

El salvavides teledirigit dels Bombers ja ha rescatat vuit persones

Els tramvies provaran filtres tèrmics per reduir la calor al seu interior

Amb les samarretes o sense elles, veuran el partit en família i amb amics «a casa». «Estem nerviosos i pot ser que se sufraga, però crec que Espanya guanyarà per dos gols a un», pronostica Teo.

Luis López, que passeja orgullosoo per davant de la botiga amb la seva samarreta comprada des d’abans que arrenqués la competició, admet que no sabia que les coses anirien tan bé per a la selecció: «Sort que ja la vaig comprar, no m’imaginava que arribaríem tan lluny i que tothom i que hi hauria escassetat de samarretes de cara a la final». López té previst vibrar amb la final a la pantalla que s’instal·larà a Badalona. «Amb amics i amb la resta de l’afició, si es guanya, és molt més increïble», confia.