Mataró invertirà 20 milions d’euros a ampliar el TecnoCampus

Ja fa gairebé dos anys que l’alcalde de Mataró, David Bote, va anunciar que el parc universitari i empresarial emblema de la ciutat, el TecnoCampus, necessitava una ampliació per continuar ampliant l’oferta formativa. Aquest dimecres, i acompanyat del director general del campus, Josep Lluis Checa, i de la consellera d’Economia, la mataronina Alícia Romero, l’alcalde de la capital del Maresme ha pogut presentar els detalls de l’ampliació de manera oficial en un acte que ha descrit com a "molt emotiu". Així, després d’haver anunciat recentment la liquidació del préstec hipotecari formalitzat al seu dia per l’ajuntament per un import de 24 milions d’euros, el camí financer torna a estar aclarit per emprendre la necessària ampliació.

Per a això, es destinaran 20 milions d’euros. L’assistència de la consellera a l’acte, impulsora del projecte quan era regidora del consistori mataroní, ha servit per anunciar que, per primera vegada, la Generalitat aportarà diners dels seus pressupostos per al TecnoCampus. Seran dos milions, ha detallat Romero: "La Generalitat ha d’apostar per grans projectes que surten de Barcelona i el TecnoCampus mereix que el Govern aposti per ell", ha declarat. La resta, 18 milions, s’han procurat a través de la firma, fa tot just dos dies, d’un crèdit amb una entitat bancària.

Malgrat que encara és aviat – es preveu que pugui entrar en funcionament a partir del 2029 – per definir quants estudiants més podria acollir el futur edifici, el director general del TecnoCampus ha detallat que gràcies a l’ampliació s’incrementarà en un 25% les infraestructures del parc universitari. Si actualment el campus disposa de 45.000 m2, després de l’ampliació s’arribarà als 57.000 m2.

4.600 alumnes

El TecnoCampus va arrencar fa 16 anys i, ja amb 4.600 alumnes, s’ha convertit en "un referent d’innovació i de transferència de coneixement a les empreses", ha descrit Romero. "Tant de bo tinguéssim més projectes com aquest al país". La titular d’Economia ha destacat que el campus ja és referencial a tot Catalunya: "Quan gent que viu lluny de Mataró em diu que el seu fill o el seu nebot estudien aquí, m’omple d’alegria", ha reflexionat Romero, que també ha destacat que aquest curs el campus ha gestionat més assignacions d’estudiants en primera opció que mai, una cosa que, al seu tenor, "significa que el TecnoCampus és atractiu per als estudiants de tot el país, no només de la comarca".

Tant la consellera com l’alcalde han coincidit a assenyalar que el camí per arribar a l’actual proposta d’ampliació no ha sigut senzill. Sense anar més lluny, Bote ha afirmat que si bé "els veïns sí que demanen més neteja o més policia, rarament demanaran ampliar el campus", però que és tasca dels polítics "donar resposta a les necessitats que planteja la transformació del model productiu del país". Tots dos han recordat els dubtes que va poder despertar el projecte quan va néixer, cap al 2010. "He de dir que ningú es va creure el projecte excepte el govern municipal de l’època, però cal ser valent i decidits", ha reconegut el regidor, que tot seguit ha volgut "reivindicar que no veníem fum".

Centrat en la innovació

Notícies relacionades

La plaça de la Vila de Gràcia es rendeix als castells de la festa major a cop de ventall

Barcelona estrena bombons-suvenir de la mà del millor xocolater del món i l’obra de Gaudí

Una de les claus que explica per què el projecte ha funcionat rau en la particularitat de l’equipament universitari, més centrat en la innovació que en la investigació, "a la manera anglosaxona", com ha definit Romero. "No som el Vallès, amb aquests polígons inacabables, però sí que podem ser els més llestos, els més ben preparats i amb més capacitat de reinvenció", ha afirmat un alcalde Bote que no ha perdut l’oportunitat d’esmentar que "durant la crisi econòmica, la ciutat va continuar generant empreses", una cosa que per a l’alcalde només es pot explicar per la presència del TecnoCampus a la ciutat.

L’ampliació, que per al director general del campus "sublima el que als anys 90 i els 2000 era un somni", permetrà dotar el parc universitari d’un auditori i d’una residència d’estudiants, a més de nous aularis, espais per a empreses, laboratoris i infraestructures de simulació. Tot això, projectat per assegurar "una estructura robusta i solvent" que "aporta una visió de futur a 10, 15 o 25 anys".