El fenomen Osaka Bang conquereix Sant Antoni

Osaka Bang. El nom ja té ritme. I personalitat. A Osaka, quan dues persones descobreixen que comparteixen ciutat, hi ha aquella manera espontània de celebrar la trobada amb un Osaka Bang. Jasmine –Jas, com se la coneix– Angel, australiana de 37 anys i establerta a Barcelona en fa 12, va voler traslladar aquesta sensació: l’alegria de trobar-se, fins i tot estant lluny de casa.

Amb només 20 places a l’interior –10 d’aquestes davant la barra– i una esplèndida terrassa a Sant Antoni n’hi ha prou per donar forma a aquest restaurant que va obrir fa tot just quatre mesos. Al capdavant hi ha la Jas acompanyada per un equip que reflecteix l’essència del projecte: Carlos Ortega, Masumi Escartín i Aiki Koga. Una australiana, un català, una japonesa-espanyola, una japonesa. Quatre persones d’entre 20 i 40 anys que reben el client com si l’estiguessin esperant des de fa temps.

Després arriba el menjar. I tornen els motius per somriure. Mentre la majoria de restaurants japonesos amplien cartes fins a l’infinit, Osaka Bang fa el contrari. Només prepara dues especialitats. Takoyaki i okonomiyaki . "Fem molt poques coses, però volem fer-les realment bé", resumeix la Jas. És una filosofia molt japonesa: repetir una recepta fins a dominar-la a la perfecció.

La Jasmine va descobrir l’okonomiyaki amb només 15 anys a Austràlia. Aquella primera "truita japonesa" li va canviar la manera d’entendre la cuina. "Em va volar el cap", recorda entre rialles. La curiositat es va acabar convertint en obsessió. Amb 17 anys va viatjar al Japó decidida a provar tots els okonomiyaki possibles. Va ser a Osaka on va trobar el que marcaria el seu futur: més gruixut, sucós, elaborat sense fideus i amb una massa particular que s’acabaria convertint en el seu segell.

Anys després hi va tornar per aprendre la tècnica amb Eiko Fuziwara, una àvia japonesa que encara continua ensenyant-li els secrets d’una elaboració que exigeix paciència, precisió i hores de pràctica. Aquesta dedicació es nota en cada peça que surt de la planxa. La massa barreja ou, farina, verdures i un brou de peix que, secret de la casa, porta yamaimo –un tubercle japonès que aporta textura– i kostubu, unes boletes cruixents de farina fregida. Durant la cocció no deixa de girar-se per aconseguir aquell contrast entre un exterior daurat i un interior esponjós. S’hi afegeixen complements de vegetals o proteïnes.

Cada matí, la Jasmine compra a la Barceloneta el millor que troba. Després decideix quines versions cuinar. N’hi ha de bou, calamar, bacó, xiitake, opcions vegetarianes, veganes i sense gluten. D’altres d’inspirades en plats tan nostres com la galta o el fricandó, que sorprenen i agraden, confessa. Hi ha llibertat total, perquè l’okonomi significa "fregit al gust". Com una mena de plat de reaprofitament.

"L’okonomiyaki sembla senzill, però la base és molt complicada", explica la Jasmine. No és casualitat que la cuina estigui oberta al carrer. Des de l’aparador qualsevol es pot aturar a observar el ritual hipnòtic amb què preparen cada plat. "Vull que la gent vegi com cuinem. Tot es fa al moment, davant del client i amb producte fresc".

Les altres protagonistes són les takoyaki, les famoses boletes japoneses elaborades amb pop. Aquí continuen respectant la recepta clàssica, tot i que apareixen versions inesperades. N’han preparat algunes de sobrassada i formatge.

Tot és casolà. Fins i tot les verdures adobades que serveixen com a aperitiu, anomenades asazuke, o les úniques postres de la casa: un esplèndid cheesecake que es mereix els primers llocs de rànquing en la matèria. Per beure, cerveses i refrescos japonesos conviuen amb una selecció de vins naturals catalans.

Part del barri

Notícies relacionades

El salvavides teledirigit dels Bombers ja ha rescatat vuit persones

Els tramvies provaran filtres tèrmics per reduir la calor al seu interior

Abans d’obrir Osaka Bang, la Jasmine va recórrer un camí poc convencional. Va treballar en diferents sectors a l’arribar a Barcelona i, fa poc més de dos anys, va començar a preparar takoyaki i okonomiyaki des d’una food truck que recorria festivals i esdeveniments. Fins que va decidir fer el salt. Manté la seva cuina itinerant a tall de pop-up, però va aconseguir el local. Tenia clar on volia fer-ho. "Sempre vaig saber que seria a Sant Antoni. Va ser el primer barri on vaig viure quan vaig arribar a Barcelona i és un lloc esplèndid perquè hi convergeix molta gent"

Avui bona part de la seva clientela és veïna. Hi ha famílies que repeteixen, parelles que tornen amb amics i japonesos residents a Barcelona. "M’emociona quan un japonès em diu que pot tornar a dinar com a Osaka". I probablement aquest sigui el millor elogi. Amb un tiquet que rares vegades supera els 20 euros per persona, és un d’aquells miracles que encara guarda Sant Antoni. ¡Llarga vida a Osaka Bang!