Luis Sentis: "La robòtica només té sentit si millora la vida de les persones"

Luis Sentis va començar a sentir fascinació pels robots de nen veient Mazinger Z i avui dirigeix el Centered Robotics Laboratory de la Universitat de Texas, a més de ser cofundador d’Apptronik, que ha presentat recentment el seu robot humanoide Apollo 2. Enmig, una beca de la Fundació La Caixa per a estudis de postgrau a l’estranger li va permetre cursar el 1997 un màster a la Universitat de Stanford, a Califòrnia. Un salt que "li va canviar la vida", tal com va explicar dijous passat durant la cerimònia de lliurament de la nova edició d’aquestes beques a CaixaForum Madrid.

¿Arribarà el dia en què conviurem amb robots?

Molt abans del que la majoria imagina. Els veurem en els serveis públics, la indústria, la logística o els hospitals, on podran exercir un paper molt important en tasques de neteja, desinfecció o transport de material sanitari. I també seran a les llars, ajudant-nos en tota mena de tasques quotidianes o com assistència a persones grans que viuen soles. El que més m’interessa són les aplicacions que milloraran la nostra qualitat de vida.

¿Els comprarem com si fossin un telèfon mòbil?

Fa uns anys aquesta idea semblava de ciència-ficció, però el cost dels robots no deixarà de baixar i acabarem adquirint-los en una botiga física o digital, amb una plataforma d’aplicacions des de la qual podrem incorporar funcionalitats. Seran una plataforma tecnològica tan habitual com ho és ara el mòbil, sí.

Els robots fascinen, però també fan por, potser per la influència de la literatura i el cinema.

Sí, per això cal parlar de drets humans, de transparència, d’ètica i de supervisió dels sistemes d’intel·ligència artificial (IA). I no crec que aquest tipus de decisions les hagin de prendre els enginyers. Han de recaure en comitès formats per persones amb sensibilitats diferents: experts en tecnologia, juristes, filòsofs, sociòlegs, comunicadors o representants de la societat civil. És un debat que ja s’està produint. En tot cas, els robots han d’estar sempre al servei de les persones, i no al revés. La comunitat és el més important.

Una de les grans preocupacions és l’impacte que tindran sobre l’ocupació.

És una preocupació legítima, però jo prefereixo veure-ho des d’una altra perspectiva. Penso sobretot en petites empreses i emprenedors. Si els robots assumeixen les tasques més repetitives o físicament exigents, molts projectes de negoci podran arribar a ser viables. I és cert que la tecnologia obliga a transformar determinats llocs de treball, però també permet adquirir noves competències. Crec que estem davant una oportunitat extraordinària perquè moltes persones passin de fer treballs eminentment físics a desenvolupar activitats de més valor afegit.

Notícies relacionades

Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia: "Molts carrers han sobreviscut gràcies a gent d’altres països"

Comerços i hotels pressionen per frenar la degradació de Trafalgar

¿Com s’imagina vostè la societat d’aquí a 20 anys si aquesta tecnologia es desplega de la manera que es preveu?

Serà una societat molt més relaxada. Quan parlem de robots solem pensar en les fàbriques, però el canvi més profund es produirà a les llars. Avui moltes famílies viuen permanentment sense temps a causa de les tasques domèstiques, la cura dels fills, les obligacions quotidianes... Tot això consumeix una enorme quantitat d’hores. Si els robots poden assumir bona part de les tasques, les famílies podran dedicar més temps als seus fills, a la seva gent gran, als seus amics o, simplement, a viure amb més tranquil·litat. Si la robòtica no serveix per millorar la vida de les persones, no té sentit.