Habitatge i inseguretat, principals preocupacions dels barcelonins

La inseguretat continua segona amb més suport (26,3%) i es colen al podi els reptes de la immigració (7,5%), després de les imatges aquesta primavera de llargues cues per la regularització d’estrangers, que puja un 1,5% respecte al baròmetre del desembre de l’any passat. Després d’aquest aspecte se situen el turisme (6,9%) i la neteja (3,7%), qüestió que fa mig any era tercera en la llista d’inquietuds ciutadanes. Aquest baròmetre reflecteix les respostes de 800 entrevistes telefòniques elaborades entre el 26 de maig i el 3 de juny del 2026 a gent major d’edat empadronada a la ciutat amb dret a vot.

Si bé la preocupació per l’habitatge ha baixat lleugerament respecte a l’últim baròmetre, al passar del 32,8% registrat el desembre del 2025 al 31% actual, continua molt per sobre dels nivells de fa uns anys. El juny del 2023, només l’11,6% dels barcelonins l’assenyalava com el principal problema de la ciutat, un percentatge que gairebé s’ha triplicat en tres anys. Si s’amplia la perspectiva, l’increment encara és més alt: el juny del 2020 l’habitatge només preocupava el 5,6% dels enquestats, i per això en sis anys ha augmentat 25,4 punts percentuals fins a consolidar-se com la principal inquietud dels ciutadans.

L’estudi també reflecteix una percepció crítica sobre l’evolució recent de la capital catalana: el 57,2% consideren que Barcelona ha empitjorat durant l’últim any, enfront del 22,7% que consideren que ha millorat i el 16,7% que opinen que continua igual. Malgrat aquest diagnòstic negatiu, el baròmetre apunta a un cert optimisme de cara al futur. Gairebé la meitat dels ciutadans (49%) creuen que Barcelona millorarà els pròxims anys, enfront d’un 36,4% que pensen que la situació anirà a pitjor.

L’enquesta també mostra que prop de la meitat dels barcelonins fan una valoració bona o molt bona de la gestió del govern municipal encapçalat per Jaume Collboni, una dada que contrasta amb les puntuacions més baixes atorgades als governs de Catalunya i d’Espanya. Com que tots tres són ara del mateix color polític, Collboni no mostra al baròmetre símptomes de desgast estatal de la marca socialista.

Lloguers comercials

El baròmetre també reflecteix un ampli suport ciutadà a algunes de les mesures de futur proposades pel consistori. La regulació dels lloguers comercials, plantejada fa un any i pendent de concretar, és la que obté un suport més important, amb un 76,4% dels enquestats que hi estan a favor. La segueixen l’eliminació promesa dels pisos turístics el 2028 (75%), la limitació de noves llicències per a supermercats que estiguin oberts les 24 hores (69%) i la reducció dels creuers amb escala a Barcelona (59,9%), que Collboni advoca per baixar a zero.

Notícies relacionades

Fiasco de la climatització sostenible dels pisos públics de Glòries: calor persistent i factures de 120 euros

Tornen les festes de Sant Roc, les més antigues de Barcelona: dates i programa 2026

La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va defensar que aquest aval demostra que "les grans polítiques d’aquest govern són valorades positivament per la ciutadania". En aquest sentit, va destacar especialment el recolzament a la supressió de les llicències de pisos turístics, la regulació dels supermercats de 24 hores i la limitació dels creuers, tres mesures amb què l’executiu municipal pretén respondre a alguns dels principals reptes de la ciutat. "Que l’habitatge i la seguretat siguin les principals preocupacions no es tradueix en una mala valoració de les polítiques que està fent el govern", va argumentar.

El director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, va admetre que la preocupació per la immigració ha crescut, ja que ha passat del 4% registrat el 2024 al 7,5% actual. No obstant, va remarcar que continua situant-se "a molta distància" dels dos principals problemes de la ciutat i va recordar que va arribar a concentrar percentatges molt superiors al principi dels anys 2000, de manera que considera que la tendència actual reflecteix principalment que el tema "ha reviscut" en el debat públic durant l’últim any.