Nou model d¿explotació dels aparcaments subterranis

BCN privatitza els millors pàrquings per finançar vivendes de lloguer

L'oposició censura que s'hipotequi part del patrimoni públic i CiU diu que està protegit

L'ajuntament destinarà 100 milions de la nova societat a construir 1.000 pisos socials

L’aparcament de la plaça de Catalunya, el primer que Saba va construir a Barcelona el 1968, ahir.

L’aparcament de la plaça de Catalunya, el primer que Saba va construir a Barcelona el 1968, ahir. / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

La convocatòria havia generat tota mena de rumors. Se citava els mitjans per presentar un projecte sobre vivenda social de lloguer, però se sabia que el tema de fons en podia ser un altre; una cosa que tenia a veure amb la possible privatització dels aparcaments de la ciutat. Faltava conèixer la magnitud, les condicions, els detalls d'aquest nou exemple de la col·laboració publicoprivada que CiU abandera des que ocupa l'alcaldia. A mitja roda de premsa, els periodistes rebien el dossier, i allà estava la jugada: Barcelona crearà una societat mixta per gestionar 26 pàrquings del centre, 15 dels quals són de l'empresa pública BSM i la resta, tots menys un, pertanyen a Saba, companyia que en té la concessió però que s'anirà esgotant en els pròxims 10 anys. D'aquesta operació brota l'assumpte de la vivenda protegida, ja que 100 milions generats pel vaivé subterrani de vehicles es destinaran a la creació de 1.000 pisos de lloguer assequible.

Xavier Trias va oficiar la presentació i va tenir una arrencada solemne: «Aquesta és la roda de premsa més important del mandat. Fa dos anys que espero poder fer-la». Després de parlar d'un «canvi de filosofia», d'una «iniciativa innovadora», de la necessitat que «l'activitat econòmica redundi en la gent», va aclarir que el que ve no és una venda del patrimoni municipal, sinó la ferma voluntat «de treure'n profit».

La societat naixent tindrà un 40% de capital públic -a través de la mateixa BSM- i un 60% que, per la via del concurs, estarà en mans privades. La lògica convida a pensar que serà Saba, amb Criteria (La Caixa) com a accionista principal, qui ho aconseguirà, encara que des del consistori s'espera una nodrida llista d'aspirants. ¿Això vol dir que el preu d'aquests pàrquings, els més ben situats de Barcelona, podria pujar? La resposta té una esperança de vida de quatre anys, a comptar des del moment en què entrin a la nova empresa per un període de 25 anys. Segons va avançar la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, tindran permís per apujar la tarifa 10 cèntims per any «si volen». No dubtin que ho voldran, i a partir del quart exercici, ja ho veurem. Amb el que va costar implementar el pagament per minuts, amb uns privats que es negaven a aquest control del preu, i tenint en compte que la majoria de l'accionariat estarà en mans capitalistes, hi haurà qui tingui por d'una certa liberalització un cop vençut el termini, encara que això, segons va sostenir la regidora, «els usuaris no ho acceptarien».

CONSTRUCCIÓ MIXTA / Del miler de pisos, la meitat es destinaran a «joves, famílies i parelles» a un preu que oscil·larà entre els 200 i els 400 euros. Sempre, va insistir Trias, evitant que no dediquin la vivenda «més del 30% dels ingressos» que entren a casa. L'altre 50% s'usarà per a «emergències socials», ja siguin casos de desnonament, persones amb discapacitat o gent gran. La idea és que el Patronat Municipal de l'Habitatge es faci càrrec de 500 pisos, mentre que 400 els aixecarien operadors privats i entitats sense ànim de lucre i 100 es rescatarien per la via de la compra directa, pràctica ja iniciada a Torre Baró. Si cristal·litza aquesta operació, el parc de vivenda pública de lloguer s'incrementaria en un 10%, i arribaria als 11.200 pisos a tota la ciutat.

CAMUFLATGE I TARDANÇA / L'oposició no va trigar a reaccionar. Jordi Martí (PSC) va titllar el projecte de tenir certes similituds amb el que es va fer amb Serveis Funeraris en el mandat anterior, de «deshonest i sospitós». «Trias camufla amb vivenda social la privatització de BSM i posa en joc 15 aparcaments que són els rendibles, tot constituint una societat mixta en què l'ajuntament serà minoria», va dir. Alberto Fernández Díaz (PP) va considerar que la idea, que va qualificar de positiva, «arriba tard» i que es basa «en els mateixos incompliments que va tenir l'ajuntament de disposar d'un parc de vivenda social més ampli».

Notícies relacionades

En sintonia amb els socialistes, que en el seu moment van idear una fórmula similar fins que la victòria de CiU va aparcar el pla, Ricard Gomà (ICV-EUiA) va acusar l'alcalde de «maquillar una operació de privatització», i va defensar que la inversió de 100 milions en pisos «és perfectament factible sense haver de recórrer a la mercantilització del patrimoni públic». Jordi Portabella (UpB) va lamentar que aquesta no hagi estat «la primera mesura del mandat, atès que la vivenda és, amb l'atur, el que més preocupa la gent». El líder independentista va recordar que els pàrquings formen part de la mobilitat de la ciutat, i per això, va reclamar, els beneficis «s'haurien de destinar al reforç del transport públic».

Al marge del camí empresarial per recórrer, el pla ha d'aconseguir un soci en el ple de l'ajuntament. I en aquesta tasca, l'única opció, avui dia, sembla ser el PP.