Teatre

El teatre, que no para de treure tios i ties en pilotes per atraure el públic, ho té cada vegada pitjor. Potser algú descobrirà el que ja està descobert: que un bon text pot arribar a ser més provocador que la titola o les cubanes més espectaculars.

Parlant de titoles veteranes a la intempèrie, una de les que causen més admiració i fins i tot rialles a Barcelona sol exhibir-se últimament pel passeig de Gràcia. El seu propietari sembla disposat a aconseguir arruïnar tots els aparadors de luxe.

El teatre, que d'això parlàvem, ho té cada vegada pitjor perquè ara ja tots ens disfressem molt més. Sempre hem anat disfressats, però ara, des que tot és mercat, des que el turisme pretén ser alguna cosa més que arribar, fotografiar i comprar, la disfressa s'ha convertit fins i tot en eina laboral quotidiana.

Dilluns, per exemple, quan ja es feia fosc i les cotorres invasores havien emmudit, va irrompre a l'avinguda Diagonal un individu vestit del que potser intentava ser Dalí. Semblava que el personatge, que portava barretina, calçava espardenyes i anava armat amb bastó i grans bigotis, era un animador, una mena de guia a qui seguien uns quants turistes. I si un diu semblava és perquè ja res és el que sembla.

Notícies relacionades

Una exposició recrea al Cementiri de Montjuïc, amb figures de Playmobil, rituals de la mort de diverses cultures

Luis Sentis: "La robòtica només té sentit si millora la vida de les persones"

Solament l'escriptor Antonio Gala continua semblant el que és. Gala, a qui un va poder veure, també dilluns, al vestíbul de l'hotel on estava allotjat, manejava un bastó i lluïa un espectacular i exquisit ponxo, que va ser una peça molt popular en els temps en què Joan Baez cantava La balada de Sacco i Vanzetti i aquell Cucurrucucú, paloma, que tant li agrada a Kirk Douglas, cosa que únicament saben alguns habitants de la mallorquina Valldemossa.

Ara que tots intentem col.locar un llibre, ara que alguns, finalment, s'han atrevit a reconèixer públicament la veritat, és a dir, que no hi ha Déu que s'empassi certes obres literàries anomenades mestres, Gala segueix sabent que venem el que semblem, no el que diem o escrivim. Un artista, doncs, Don Antonio, que aquests dies ha lluït ponxo per la ciutat de Barcelona.