"La deslocalització ens pot portar les feines del segle XXI"

Va entrar a IBM el 1987 i fa tres mesos va ser nomenat president de la multinacional informàtica per a Espanya, Portugal, Grècia i Israel, en substitució d’Amparo Moraleda. En plena crisi i amb la innovació tecnològica convertida en el mantra del moment, les paraules d’aquest cervell –doctor en enginyeria aeronàutica i matemàtiques, número u de la seva promoció amb 16 matrícules d’honor al seu currículum– són escoltades com un oracle. Parla el talent.

–Arriba al capdamunt d’IBM en el pitjor moment.

–Als científics ens agraden els problemes. Jo no diria que aquest és un mal moment, sinó un moment interessant. En els pròxims mesos es prendran les decisions que configuraran com serà el nostre món el dia de demà. Hi ha qui pensa que som en un túnel, i que quan en sortim, el món tornarà a ser com abans. És un error. El món ja mai tornarà a ser com era.

–¿Com hem arribat fins a aquesta crisi? ¿En què ens hem equivocat?

–Fa 15 anys es va començar a pensar que havíem descobert la màquina perfecta. Vam creure que la nostra economia podia créixer indefinidament, que els recursos eren il·limitats, que havíem controlat la inflació per sempre. Ens va fascinar tant aquell model que vam acabar estressant-lo. Vam pensar: “Escolta, si funciona, forcem-lo una mica més, i després una mica més”. Però aquell model tenia riscos darrere que no es van tenir en compte, i quan aquests riscos s’han materialitzat, el castell de cartes s’ha esfondrat.

–¿I ara què?

–Aquest col·lapse té alguna cosa bona, i és que la gent s’haurà d’aturar i decidir. El que es quedi quiet, anirà malament. Hem de construir altres motors nous per a l’economia. El debat és on han d’anar a parar els diners que s’injectaran. Nosaltres pensem que cal avançar cap a un nou model: el planeta intel·ligent. Avui tenim un element que no va existir en altres crisis anteriors: la tecnologia. Gràcies a ella podem construir una societat més intel·ligent i eficient que la que teníem abans.

–¿Com? ¿Quines innovacions es podrien aplicar per avançar cap a aquest planeta intel·ligent de què parla?

–Li posaré uns quants exemples. El 60% de l’electricitat que produïm a tot el planeta es perd pel camí perquè les xarxes de distribució no són eficients. Ara mateix estem treballant en la construcció d’una xarxa intel·ligent a l’illa de Malta per optimitzar la gestió de l’energia elèctrica. També hem creat un sistema dinàmic de gestió del trànsit que s’autoregula en temps real i ell tot sol elimina els embussos. Així hem reduït un 18% els embussos a Estocolm, i ara hi estem treballant a Londres. Li donaré un altre exemple: a Extremadura estem posant en marxa la recepta electrònica. Si s’implantés a tot Espanya, els metges estalviarien un 30% del seu temps. Actualment la tecnologia permet al metge saber, en tot moment i sense necessitat de veure’ns, què marquen les nostres constants vitals. D’aquesta manera alliberem recursos per dedicar-los a altres tasques. Això és fer un món més intel·ligent.

–¿Llavors no fa falta més tecnologia, sinó aplicar la que hi ha?

–Fa falta audàcia. Avui ningú discuteix que la tecnologia és una font de canvi. La qüestió és que es decideixi posar els diners aquí i no pas en un altre lloc. Això determinarà quins països surten enfortits d’aquesta crisi i quins no. Els que tinguin l’audàcia d’utilitzar aquest moment per construir la societat del futur, en lloc de posar pedaços en els problemes heretats del passat, tiraran endavant. Els ho diem cada dia als nostres clients.

–¿I què li responen? ¿Aquesta idea ha calat, o aquí hi ha més por que una altra cosa?

–La gent entén la idea, però la societat encara no està en aquesta pàgina. S’està més pendent de capejar el temporal i que els índexs del pròxim mes siguin millors. Però és millor aguantar uns quants mesos amb mals números, i que quan sortim comencin a créixer fortament totes les coses noves que hàgim construït. Aquest és el repte que té Espanya en aquest moment.

–No sé si s’ha reunit amb Zapatero. Si el convidés a parlar a la Moncloa, ¿què li explicaria?

–No he parlat personalment amb ell, però el missatge que li portaria és ben clar: és hora de crear els llocs de treball del segle XXI, no de tornar als del segle XX. Sé que a curt termini això és més difícil de fer, perquè necessita més esforç en formació i el creixement vindrà una mica més tard, però serà més intens i sostingut. Per això s’ha de tenir el coratge d’aguantar més mesos amb males notícies.

–¿Com es creen aquests llocs de treball del segle XXI? Érem un país de sol i platja, després de grues. ¿Com ens hem de convertir de la nit al dia en un país de xips?

–Hi ha exemples. El Centre de Supercomputació de Barcelona que es va crear fa uns quants anys va sorgir d’una idea i avui té més de 250 persones treballant-hi. És un centre reconegut a nivell mundial. Aquest tipus d’inversions exigeixen coratge, però quan es porten a terme, resulten exitoses. Amb iniciatives com aquesta, es pot.

–Espanya no transmet les sensacions de ser un país tecnològic.

–Espanya és un país amb més capacitats de les que creiem que tenim els espanyols. És veritat que en el passat, com que no érem gaire experts en el domini de l’anglès, ens limitàvem a la vida del nostre país. Però això actualment ha canviat. Els professionals espanyols, quan surten a fora, avui tenen prestigi. Espanya és un país amb talent. El que passa és que els espanyols, per la nostra naturalesa, tenim aversió al risc empresarial. Si pregunta als estudiants anglosaxons què volen fer quan acabin els estudis, el 80% dirà: “Crear una empresa”. A Espanya, la majoria volen ser funcionaris. La innovació és creativitat més risc empresarial. Espanya és molt creativa, però li falta risc empresarial.

–Les notícies que se senten diàriament de tancaments i deslocalitzacions d’empreses no conviden al risc.

–La deslocalització és una paraula maleïda, se la sol veure negativament, però nosaltres la considerem com una cosa positiva, perquè ens pot portar les feines del segle XXI, que són les que Espanya necessita, no les del segle XX. És cert que això expulsarà del país determinats llocs de treball de poc valor afegit, però el que interessa és que els nous llocs de treball que entrin siguin de valor afegit.

–¿Com s’atrauen aquests nous llocs?

–Avui, en l’economia global, els diners flueixen pel món i es queden enganxats allà on hi ha el talent. Li posaré un exemple: a IBM, que és una organització globalment integrada, cada activitat la fem per a tot el grup des del lloc del món on veiem que té més sentit. Per això, vam decidir moure el departament de compres a la Xina. ¿Per què? Perquè hem descobert que els senyors que compren més bé al món són els xinesos. Volem que el nostre departament de compres estigui ple de xinesos.

–¿I aquí per a què tenim talent?

–IBM ha creat a Espanya més de 1.000 llocs de treball en un centre internacional que té com a tasca principal cobrar factures a clients. ¿Per què està situat a Espanya? Perquè cobrar factures implica parlar en idioma natiu, i resulta que qualsevol persona jove d’Europa està desitjant venir a viure a Espanya. De manera que contractem natius de totes les llengües en els seus països d’origen i els portem a Espanya. Hem creat un centre de software a Càceres i un altre a Salamanca. ¿Per què a Salamanca? Perquè aquesta ciutat compta amb una universitat excel·lent, que genera professionals boníssims. El

millor centre de supercomputació en paral·lel del món està situat a Barcelona. ¿Per què? Perquè allà hi ha molt bons enginyers. Els diners són molt llestos i van allà on hi ha el talent.

–¿Aquest talent és el que, segons ha anunciat la seva companyia, multiplicarà per 100 la capacitat del superordinador MareNostrum de Barcelona? ¿Això quina incidència té en la vida de la gent?

–Més de la que s’imagina. Al MareNostrum s’està treballant en el genoma de l’ésser humà. Però parlem d’un individu. Amb el MareIncógnito, que multiplicarà per 100 la capacitat del MareNostrum, podrem gestionar el genoma de 100.000 ciutadans alhora. És a dir, podríem estudiar, de forma quasi determinista, la propagació d’una malaltia en una ciutat. Imagini’s la quantitat de preguntes que obre això.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Va arribar a IBM fa 22 anys. ¿El futur ha sigut com l’havia imaginat?

–No. Sabia que la tecnologia seria important en la societat, però mai vaig imaginar que arribaria a tant. Portant-ho a un gràfic, pensava en una recta cap amunt, però el creixement de la tecnologia ha seguit una corba exponencial. Vaig fallar en la predicció.