La reforma de les pensions

El sistema actual de pensions a Espanya és insostenible. La gravetat de la crisi, en què hem perdut més de tres milions de cotitzants, l'ha fet més urgent del que prevèiem el 2011. A partir del 2019, s'introduirà un factor de sostenibilitat, com ja han fet molts països abans que nosaltres. Com que cada any l'esperança de vida augmenta, per fer sostenible el sistema la pensió inicial hauria de ser una mica més baixa ja que la cobrarem durant més anys. O també es podria endarrerir l'edat de jubilació a mesura que augmenta l'esperança de vida. Aquesta mesura tan sols afectaria els futurs pensionistes.

La mesura que ha de garantir el futur del sistema és la que pot afectar totes les pensions, actuals i futures. S'eliminarà la referència a l'IPC i el càlcul es realitzarà a partir d'una fórmula que tindrà en compte el nombre de pensions, l'evolució del nombre de cotitzants i de la cotització mitjana, és a dir, del conjunt d'ingressos i pagaments. Això implica que si l'economia va bé, considerant també l'evolució demogràfica, les pensions podran pujar. Però la verdadera mala notícia és que si l'economia va malament, com és el cas, i a sobre la piràmide poblacional no ajuda, les pensions podrien baixar. Així ha passat ja en altres països que, amb la mateixa problemàtica que nosaltres, ja han aplicat la reforma del seu sistema de pensions. A Alemanya, l'import mensual de la pensió depèn de la relació entre cotitzants i pensionistes.

Recordem que a Espanya tenim 16 milions de cotitzants i 8 milions de pensionistes. Aquesta ràtio de 2 es considera el mínim abans que el sistema entri en problemes de sostenibilitat. A Itàlia, la pensió depèn  de l'evolució de producte interior brut (PIB) i de l'esperança de vida. A França i a Portugal, l'import depèn de l'esperança de vida. El cas de Suècia és especial, ja que part de la cotització finança el sistema de repartiment i una altra part es destina a un sistema de capitalització.

Revalorització

No obstant, el Govern espanyol s'ha compromès que hi hagi un mínim del 0,25% i un màxim, que serà la inflació augmentada en 0,25%. En els anys bons, els excessos sobre aquest nivell s'afegirien al Fons de Reserva per tenir un coixí per als anys amb poc creixement del PIB. Aprofitem per comentar la disminució que ha experimentat aquest Fons des de l'inici de la crisi, ja que hem hagut de recórrer-hi en els dos últims anys.

Notícies relacionades

"Cronos", memòria i teràpia

Mastegot del TEDH a Marchena

Aquesta reforma no és totalment trencadora. També ens podríem plantejar una pensió mínima, no contributiva i finançada amb impostos, que depengués del nivell de renda i patrimoni. I que les aportacions que fan els cotitzants es dividissin en dues, una seria per pagar les pensions actuals i la resta seria un compte nocional individual per a la jubilació del treballador. I haurien d'afavorir les pensions privades ajustant els costos dels plans de pensions, i els plans d'empresa perquè, tan bon punt millori l'economia, les companyies que  puguin paguin salaris variables que s'incorporin directament en aquests plans per a la jubilació del treballador. Així mateix, hem de revisar les pensions de viudetat, de les quals actualment n'hi ha més de dos milions a Espanya, en funció del nivell de renda del beneficiari d'aquestes prestacions. Però tot això serà en la següent ocasió.

I convé també no ser catastrofistes. Evidentment que cobrarem pensions en el futur. Precisament, la reforma es fa per assegurar-ho. Un altre tema és que l'import d'aquestes pensions respecte a l'últim salari decreixerà.