Draghi regna a les portades al consumar el divorci entre el preu oficial del diner i el preu real

Mario Draghi, el president delBanc Central Europeu (BCE), regna avui al quiosc per haver abaratit el preu oficial del diner deixant el tipus d'interès al 0,5%. Un rècord per als annals, necessari en aquesta crisi financera de l'euro, però ineficient per timorat per propiciar la recuperació de l'economia real, ja que seguirà sense haver-hi crèdit per a les empreses i per a la gent. Amb això obren vuit de les nou portadesde les primeres edicions delsdiarisgeneralistes deMadrid i Barcelona d'avui.

La majoria objecta (en la seva informació i el seu editorial, o en un dels dos) que Draghi fa un pas insuficient i es queda curt. En això estan El País, La Vanguardia, La Razón, El Punt Avui, Ara iEL PERIÓDICO. La poca objecció que planteja Abc ("que el finançament empresarial flueixi i de forma més homogènia a la zona euro") va en el text, però no en els titulars. No és el cas d'El Mundo, que, tot i queixar-se de la falta d'estímul del crèdit per a les pimes, realça que Draghi demana una baixada d'impostos i més retallades de la despesa pública i de l'Estat, cosa que el porta a concloure editorialment que aquesta és la via que el primer banquer d'Europa marca al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

La que dóna la nota és La Gaceta: Draghi no cap a la seva portada; que s'obre amb una alerta policíal pel rearmament d'ETA.

Aliança perversa

En qualsevol cas, ja saben que hi ha moltes maneres d'explicar les coses. I més quan es tracta de ciències tan inexactes com l'economia, l'especulació i els diners i les seves interconnexions en derivades comptables, especulatives i productives. Una de les més atractives la firma Pablo Ferrer aHispanidad.com, diari econòmic i socialment conservador que igual fa una qüestació a favor d'un jutge sancionat per abús d'autoritat amb unes lesbianes que una campanya antiavortista en la qual emplaça la princesa Letizia a pronunciar-se sobre el tema. Aquí va el moll de l'os de l'assumpte:

"¿Quin és realment el problema? El divorci entre el preu oficial del diner i el seu preu real que, a més, és definitiu. És a dir, el BCE els presta els diners al 0,5% però aquests al seu torn el presten a les pimes i particulars al 7% o superior. En altres paraules: malgrat que vivim en un oceà de liquiditat, no hi ha diners per als emprenedors, per als creadors de llocs de treball. És el resultat de la perversa aliança entre banquers i polítics. ¿I quina és aquesta aliança? Els polítics salven els bancs -amb diner públic, és clar- i a canvi els bancs compren deute sobirà, que a més no té gairebé cap risc. Al mig, els contribuents, que pateixen l'escassetat de crèdit i paguen uns impostos cada vegada més alts. Per cert, això que la liquiditat és il·limitada no s'ho creu ni el mateix Draghi. Si fos així, ¿per quina raó el BBVA -per posar un exemple recent- emet deute al 9% per captar això, liquiditat? Si la liquiditat del BCE fos il·limitada, no ho faria, i menys a un preu tan alt".

Telemadrid, Stalin i Hitler

Més enllà de Draghi i del divorci entre el preu oficial i real dels diners, els altres assumptes rellevants són el cop de destral de Rajoy a la dependència, la foto dels dos papes, la insultant emissió d'un reportatge a la Telemadrid delPPcomparant els nacionalistes i sobiranistes catalans (Mas, Junqueras...) i bascos, ETA inclosa, ambStaliniHitler(l'assumpte, per cert, poc o gens commou la caverna madrilenya; a Abc, per exemple, l'escandalitza més que el president del Tribunal Constitucional,Pascual Sala, no inclogui en els dos pròxims plens la declaració independentista del Parlament de Catalunya) i que la Fiscalia Anticorrupció decideix investigar el patrimoni de lainfanta Cristina sempre que l'Audiència de Palma mantingui la imputació de la filla del Rei en el 'cas Nóos'.

Nord, 11-Sud, 4

Amb aquest titular, que en tot cas hauria de ser "Nord, 11-Sud, 3", El País s'atreveix amb un editorialet sobre merengues i culers:

"Els alemanys van apallissar els espanyols en les semifinals de la Champions. És només futbol, però una victòria de qualsevol dels dos equips del Sud hauria servit de consol davant l'aclaparadora pressió del país del Nord que prima a Europa i que predica austeritat com un mantra obsessiu. El Bayern Munic va escombrar el Barcelona i, per als que els agradin les metàfores entre política i esport, podria dir-se que la cèlebre disciplina i la vella passió per l'ordre dels bavaresos van passar com un corró sobre la marca d'innovació i imaginació creadora que ha impulsat bona part dels catalans a creure que estaran millor si van per lliure. Pel que toca al Borussia deDortmund,la seva lliçó va ser d'un altre caire. Un equip que va adoptar el lema que “el futbol no és un producte; és cultura” i que va posar fre als excessos (gasta 80 milions d'euros en la seva plantilla davant els 200 del seu rival) es va imposar al club que ha fet de les estrelles i dels diners les seves senyes d'identitat.Mourinhova parlar a l'acabar el partit de les “tres temporades econòmicament fantàstiques per al club”: les tres que no va aconseguir que els seus jugadors disputessin la final i que van permetre a l'entitat estalviar-se les primes.

El futbol té això, que cada vegada que surten els jugadors al camp sembla que sortissin a batre's contra el rival les més íntimes raons de ser d'una nació, d'una regió, d'una localitat, d'un barri. Als futbolistes els toca així ser la cara d'un país i, quan són a dalt, revelen el seu poder i, quan cauen, expressen la seva fragilitat. Els colors, diu la llegenda, tradueixen una forma de vida, unes maneres, una filosofia. Per això n'hi ha que no volien que guanyés un club el president del qual,Uli Hoeness, està sent investigat per tenir uns quantiosos comptes a Suïssa i saltar-se els seus deures fiscals, i per aprofitar-se de les seves relacions amb Adidas. I, no obstant, el Bayern va sortir, va mirar i va triomfar.

Al final, els resultats s'obtenen sobre el camp, i allà no decideixen ni l'esperit nacional, ni els comptes de resultats, ni les misèries dels directius d'un club. Compta el joc i la sort. Hi haurà plor i crepitar de dents entre els que haguessin volgut que perdésAlemanya, però aquesta vegada (i no sempre és així) van guanyar els que van jugar millor. I amb diferència".

Titulars de portada

El País: "El preu del diner cau al mínim"; "Barons del PP i el Govern fan pinya amb Rajoy davant les crítiques internes"; "Obama i Peña Nieto segellen una aliança basada en el comerç"; "Panamà demanda Espanya pel xarop que va matar 170 persones".

El Mundo: "Draghi abarateix el diner i demana baixada d'impostos"; "Caça de bruixes a Veneçuela per descobrir funcionaris que van donar el seu vot a Capriles"; "Anticorrupció decideix investigar el patrimoni de la infanta Cristina".

Abc: "Per fi. El Banc Central Europeu rebaixa el preu del diner fins a l'històric 0,5% per impulsar el creixement"; "Benet torna al Vaticà"; "Passivitat de Pascual Sala davant el repte sobiranista".

La Razón: "Miniestímul de Draghi"; "Francesc i Benet, sense distàncies"; "La factura del diputat Sánchez Gordillo: 53.000 euros de sou per presentar una sola iniciativa parlamentària"; "Ussía rep la Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig"; "El mite de la mort de Neruda s'esvaeix: tenia càncer de pròstata".

La Vanguardia: "El BCE decep al limitar-se a baixar els tipus d'interès al 0,5%"; "Obama viatja a Mèxic per rellançar el tractat de Lliure Comerç"; "Mas-Colell reclama participar en més impostos en el finançament".

Ara:"0,5% Rebaixa històrica del preu del diner"; "Mas-colell ja es planteja no aprovar el pressupost"; "Fam: 258.000 morts a Somàlia", "Barça: toquen reformes"..

El Punt Avui: "El BCE fa curt"; "La tisorada a la llei de dependència convulsiona les entitats"; "El Govern torna a pensar en la pròrroga del pressupost per falta d'un límit de dèficit clar"; "CiU i Esquerra obren la porta a presentar-se juntes a les eleccions europees del 2014".

Notícies relacionades

El PP rebutja el nou model de finançament aprovat: «És una traïció als espanyols i un xantatge de l’independentisme»

Junts manté la seva esmena a la totalitat contra el nou finançament: «És un brindis al sol»

EL PERIÓDICO: "Draghi intenta la reactivació de l'Eurozona. Pas insuficient"; "Setge a l'Estat del benestar. Indignats per l'últim cop de destral"; "7 claus per al Barça".

La Gaceta: "La policia alerta: ETA es rearma"; "El PSOE segueix sense presentar el seu pla econòmic i ara demana un pacte"; "França: els sectors obrers es passen a la dreta nacional"; "Benet XVI retorna al Vaticà per ingressar en un convent".