Sisa i Flavià desgranen la vida

Com «joglars de l'edat mitjana», els defineix Hermann Bonnin -codirector de La Seca Espai Brossa-, Carles Flavià i Jaume Sisa compareixen a partir de demà davant del públic de la sala del Born per explicar aTan bé que anàvemretalls de la seva vida i d'una Barcelona que ja no existeix. Sonen els ressons del passat, sense l'afegit de la nostàlgia; del present i d'un futur que entreveuen amb ironia. I sonen també les cançons de Sisa (i del seu heterònim Ricardo Solfa i altres), que va desgranant amb la guitarra mentre conversen.

Pau Miró, que ja va fitxar l'actor per al seuGirafes, els ha dirigit en un espectacle esquitxat, diu, de reflexions profundes, però sense pretensions. «Cada vegada m'interessa més el discurs de la gent de més de 60 anys», els piropeja un director a qui agrada endinsar-se en «territoris marginals o poc convencionals», com el d'aquest peculiar matrimoni a punt de brega que simulen Flavià i l'autodenominat «cantautor galàctic». Fa gairebé 40 anys que comparteixen barres de bar i confidències, i ara, fins al 14 d'abril, ho regalen a l'espectador.

«És una conversa escènica de dues persones de certa edat que mantenen un entusiasme infantil que em fascina», prossegueix Miró. L'obra parteix d'un primer text fallit dels dos amics que van titularCom quedem?i que, després de les reticències de Sisa a ficar-se en l'ofici d'actor, va evolucionar fins a aquestTan bé que anàvemen què, diu el cantautor, expliquen els seus «dubtes existencials». Ell parla menys i canta més, i tots dos departeixen sobre l'amor, el matrimoni, les ex, els toros, els catalans, els diners, les compres al supermercat o el passeig del gos a les tres de la matinada.

«Pretenem fer riure a la gent però que se'ns prengui seriosament, perquè som seriosos. És teatre de text, una obra d'avantguarda, si se'm permet dir-ho », puntualitza Sisa. L'argument parteix de dos artistes que reben una subvenció de la Generalitat per realitzar una funció teatral.

«Hi ha un guió, una estructura, que segueixen, no és improvisat. Són més disciplinats del que semblen», aclareix Miró, que destaca la virtut dels protagonistes de «saber riure's d'ells mateixos». També per a Flavià la intenció és fer riure, a l'estil de Charlot. «Era el que parlava més seriosament i el que més riure provocava», recorda l'actor i presentador barceloní, que es llança a entonar en solitariTorero, de Renato Carasone.

Notícies relacionades

Focus aixeca el teló del seu 40è aniversari amb un nou rècord: 534.000 espectadors l’última temporada

El 40è aniversari de Focus porta una temporada teatral històrica: estrenes, grans retorns i més de 30 espectacles

Dos clowns al descobert

«Són com dos clowns que es despullen frase rere frase, i això, a aquestes altures de la pel·lícula, té el seu mèrit», afirma Miró. Una guitarra, dues cadires i quatre llumets. És l'única vestimenta que els recolza. No necessiten res més.