Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Hàbil, molt hàbil ha sigut Julio Iglesias en l'arrencada de Salvados (La Sexta). Jordi Évole ha volgut començar temporada amb ell, una interessant heterodòxia en la trajectòria d'aquest programa que es caracteritza per ser incisiu en l'aspecte politicosocial. Jordi l'envoltava amb preguntes compromeses, com teixint una madeixa per atrapar l'ànima de Julio Iglesias. Però ell se n'anava escapolint amb escapismes enginyosos. «Pago els meus impostos a la República Dominicana, que és on visc. Quan actuo a Espanya pago els meus impostos aquí. On canto pago els meus impostos / No aniré a votar. A la meva edat ja no sóc de cap partit / Aznar ha complert la seva tasca perfectament bé; és un estoic, això en política vol dir que és un home que pot dormir en un llit de pedra / Felipe González era més boig, però carismàtic, simpàtic / Pablo Iglesias té el seu charme, però la seva actitud és envellida, no crec que aportés gaires coses al nostre país / He actuat en països amb dictadors, com Obiang, com el Xile de l'època forta(Pinochet), però jo actuo per al poble, si també vénen els presidents, ¿què vols?, ¿que els digui que se'n vagin?». ¡Ahh! Una habilidosa evasió. Una vida de cantant entertainer. Una opció que evita compromeses complicacions. A casa el nostre canari flauta Papitu va quedar particularment subjugat quan Jordi li va preguntar: «¿Tu creus en la redistribució de la riquesa?», i Julio va contestar, somrient: «M'estàs preguntant si sóc un home ric. Mira'm a la cara, ¡sóc ric! / Però jo sóc un home privilegiat perquè he sigut capaç d'acceptar que tot el que més m'agrada no ho puc comprar. Això és un privilegi aprendre-ho. No poder comprar el que t'agrada, et fa ser pobre». «¿I què és el que tant t'agrada i no pots comprar?», va repreguntar Évole. Resposta: «El temps, la pell, la salut, tantes coses...». Efectivament, aquesta és una veritat com una casa. Potser ens estava confessant Julio Iglesias que ha arribat a comprendre aquella tremenda paradoxa que diu: Era un home tan pobre, tan pobre, tan pobre, que només tenia diners.
