Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.

{periodico}

Encara no sabem si Isabel Pantoja entrarà a la presó. Tampoc sabem -en cas d'ingressar-hi- si obtindrà el tercer grau, és a dir, la semillibertat. Però al Deluxe (T-5) no han pogut resistir-se al truculent morbo d'escenificar-nos l'entrada de Pantoja als calabossos del penal d'Alhaurín. L'encarregada del meticulós muntatge-recreació -amb dibuixets inclosos- ha estat María Patiño. Hi ha posat molt dramatisme i èmfasi. El moment més tremendo ha sigut quan ens ha detallat -en temps present, com si la Pantoja estigués efectivament entrant a la presó- el que li donarien per subsistir a la masmorra. María Patiño ens ha ensenyat una manta, un pot de xampú barat, i un rotllo de paper higiènic. ¡Ah! La imatge de la Patiño enarborant el paper de vàter que li subministraran a Isabel Pantoja ha sigut una estampa cutre, tètrica, llòbrega, sinistra. I tenia al mateix temps, al telèfon, una exreclusa d'aquest mateix penal, perquè anés escalfant encara més la descripció d'aquell fosc ambient. Deia l'expresa: «A la cel·la no hi ha res més que una tassa de vàter, sense porta, és clar. Això és el que més li costarà a Isabel. Perdrà tota intimitat. ¡O la perd o rebenta!». O sigui, ¡o evacues o rebentes!  Aleshores hem recordat el Lute, aquell Lute que era carn de masmorra ¡Ah! L'escenificació que ens ha fabricat el Deluxe ha estat pura especulació. No sabem si Pantoja entrarà a la presó, ni tampoc si gaudirà del règim obert. Però han aconseguit el que pretenien: un terrible grau de truculència.