Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
No sé si els polítics imiten Polònia (TV-3), o si Polònia té el do de la vidència més desenvolupat fins i tot que Sandro Rey, Octavio Acebes i Rappel junts, però el cert és que cada setmana retraten amb sorprenent exactitud el que passarà. Fa uns dies -i aquí els ho vaig explicar- van dibuixar un Pujol explicant un conte que va resultar ser clavat al conte que va explicar el Pujol real, poc després, en la seva compareixença parlamentària. Aquesta setmana han tret Junqueras fet pols, plorant desconsoladament, i això és exactament el que va fer l'endemà el Junqueras real, davant Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. ¡Ah! Jo crec que Iker Jiménez (Cuarto milenio) s'hauria de plantejar fer un monogràfic sobre els colossals dots endivinatoris dels polacs. Davant d'aquesta capacitat per veure el futur immediat, els analistes polítics haurien de prendre nota d'un altre esquetx que també van construir aquesta setmana. Apareix Miquel Iceta amb un ram de flors, radiant i il·lusionat (en recreació molt divertida i picant d'Ivan Labanda) i li entrega a Mas un poncelló de rosa vermella, molt delicat, i li ofereix companyia, comprensió, afecte i diàleg. ¡Ahh! No és ingenuïtat el que Iceta emana. És astúcia. Intueix que el nuviatge Mas-Junqueras s'ha acabat i veu una oportunitat perquè el musti PSC torni a recuperar una mica de poder, i de càrrec, en el domèstic corral. I tot això auspiciat per Duran Lleida en el paper de celestino acompanyant, i garant, com la Brígida del Tenorio. Home, aquí els fins analistes que sàpiguen lligar caps veuran que tot aquest possible panorama -que Rajoy beneiria de bon grat mentre Junqueras quedi aïllat- es complementa amb el que fa dos mesos insinuava aquesta criatura injustament denostada, Victoria Álvarez, quan suggeria a Jesús Cintora (28 d'agost, Las mañanas de Cuatro) que hi havia un pacte: abandonament de l'independentisme a canvi d'investigar només els comptes d'Andorra, que és on el clan del 3% té només la xavalla i poca cosa més. ¡Ahh! Quina meravella. El que dóna de si l'humil exercici d'anar lligant els televisius caps, a partir del fil d'un esquetx dels perspicaços polacs.
