'Tu i jo som tres', per Ferran Monegal.
Aquesta setmana, la publicació de les balances fiscals ha elevat a categoria de personatge televisiu l'economista Ángel de la Fuente, cap del grup d'experts de l'Estat que han calculat aquests balanços. És un prestigiós professor, ben conegut en el món de l'economia i les finances. Té un sentit de l'humor molt particular. Recordo un article seu (El País, 15-10-13) en què analitzava la possible o impossible integració d'una Catalunya independent a Europa, i ho considerava com una pel·lícula de l'oest, un remake d'El bo, el lleig i el dolent, que va denominar «El bo, el lleig i el guapo». I advertia amb sarcasme: «El lleig és l'Espanya no catalana, el bo el poble català, i el guapo el Govern britànic, perquè es pren això de la secessió de forma més relaxada». ¡Ah! Ja els he dit tenia un sentit de l'humor molt singular. Ara, després de la seva immersió en totes les cadenes del telehipòdrom nacional, aquest professor ha seguit la típica trajectòria del Principi d'Arquímedes, és a dir, ha rebut un impuls -el temps dirà si cap amunt o cap avall- però que en qualsevol cas l'ha transformat en criatura famosa i popular. De totes les seves aparicions ha estat particularment interessant l'entrevista, en dúplex, que li va practicar Toni Cruanyes (TN vespre, TV-3). Aquest prestigiós professor va demostrar el que ja ens va advertir amb encert el nostre benvolgut company Agustí Sala dijous en aquest diari: «Té una visió de país centralitzat. No es planteja l'autonomia fiscal dels territoris».
