Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
En aquest Club Super3 de la futbolàndia infantil que s'anomena Crackòvia (TV-3) han escenificat les martingales que assaja Florentino Pérez perquè Cristiano Ronaldo surti indemne de la seva defraudació a Hisenda. Decideixen vestir-se de pobres per fer pena a l'inspector. Però s'obliden d'amagar bé els feixos de bitllets i el treballador de l'agència tributària descobreix els milions. ¡Ah! Ha sigut un esquetx divertit, amb el seu punt mossegador. Però sempre he opinat que és fàcil mossegar Cristiano, i Florentino, des de Barcelona. Té més mèrit el que han fet, des de Madrid, a El intermedio. Han posat a parir aquest jugador, i Wyoming, molt seriós, va fer una demolidora advertència: «Allò que Hisenda som tots és mentida. Hisenda som quatre gilipolles que no sabem jugar a futbol (...) Amb el desviament de 150 milions a les illes Verges o Irlanda, podem dir que és la primera vegada que Cristiano supera en alguna cosa Messi». ¡Ah! Ha sigut una fuetada sarcàstica de primera. Formulada des de La Sexta, cadena on el gran cap d'informatius, Ferreras, és un devot i declarat merengue, encara té més mèrit. És cert el que diu Wyoming: la gran quantitat de Cristiano (150 milions) transforma en una broma els 4 milions de Messi, encara que sigui un raonament que, ben mirat, consola poc. Aquí, el més interessant és veure com actuen les cadenes. Unes utilitzen el tema com a arma per atacar el rival, i altres dissimulen per no incomodar els seus clients, o sigui, la seva audiència. És curiós, els seguidors de cor d'un equip no toleren que un dels seus ídols falli un penal, per exemple. Però perdonen les seves estafes a Hisenda, o sigui, al conjunt de la societat a la qual ells també pertanyen. Recordo un Salvados de fa un any, un viatge que va fer Évole a Dinamarca a la recerca de defraudadors danesos. No en va trobar cap. La gent li va explicar que allà un defraudador és considerat un delinqüent, perquè està robant als seus propis veïns. I el més bonic: allà la gent veu, i sap, on van els seus impostos: escoles bressol, serveis, pensions dignes... Aquí és una altra cosa. Aquí sabem, per exemple, que al nefast exministre Wert ens obliguen a pagar-li entre tots un pis a París d'11.000 euros al mes com a premi a la seva funesta executòria. I perquè no em diguin que és fàcil ficar-se amb un exministre espanyol des de Catalunya, podem recordar el cas nostratde la Pujol's family si volen.
