MONEGAL Tu i jo som tres
Sent una sèrie basada en la novel·la de Rafel Vera El padre de Caín (T-5), sorprèn que Vera surti tan poc en el programa previ, ni en el post, que han encoixinat aquesta estrena amb una cascada d'intervencions de víctimes, de periodistes, de polítics i d'opinadors. A penes hi apareix fugaçment.Crec que l'autor d'aquest paisatge sobre ETA mereixia una entrevista llarga. Potser en les pròximes entregues la veurem. El que ens explica aquesta sèrie és una visió d'aquells anys de plom d'activitat terrorista -comença el 1980-, vista des de l'interior de la caserna d'Intxaurrondo. O sigui, un determinat enfocament. Quim Gutiérrez, el tinent Eloy, n'és el protagonista i fil conductor. A l'arribar, s'entrevista amb el comandant, que li diu: «Vostè no té ni puta idea del que passa aquí. Això és Fort Apache. Ja hi ha hagut 90 morts». Suposem que aquest comandant pretén ser la recreació d'Enrique Rodríguez Galindo que, en efecte, el 1980 era comandant, posteriorment ascendit a coronel i finalment a general de brigada, fins a ser condemnat per torturador a 71 anys de presó el 2000. Hi ha un moment del relat televisiu opac en aquest sentit. Veiem uns etarres detinguts que han de ser interrogats; però no veiem l'interrogatori. I donat que estem davant d'una sèrie de novel·la, i no un documental, tampoc sabem si abordaran el cas Lasa i Zabala, de 1983. El protagonista, Quim Gutiérrez, fa una interpretació molt sòlida del seu personatge. Sense floritures. Contingut. Auster. Celebro que els nostres millors actors vagin aprenent de l'escola anglosaxona. Però la seva historieta d'amor amb Begoña de la Pensión Begoña, a més de precipitada -en el primer capítol ja han fet dos claus-, sembla inversemblant. Deu ser el que anomenen el toc telenovel·la. Veurem com discorren els capítols que queden.
