Ferran Monegal Me n'he anat al llit amb més de 300
Hi ha diversos Jorge Javier dins d'ell. La virtut de l'entrevista que li ha practicat Risto Mejide a Viajando con Chester (Cuatro), ha estat anar-los descobrint. Hi ha un Jorge Javier Vázquez adolescent, arrossegant secretament la seva condició homosexual davant la incomprensió paterna. Un Jorge Javier deambulant per Barcelona buscant no tan sols sexe sinó també companyia per mitigar la seva soledat. Aquest Jorge Javier és el que més m'ha interessat. Aquella fragilitat existencial, aquella condició de criatura dissortada, que qui sap si encara avui existeix tot i el seu èxit professional i econòmic. Aquest és un Jorge Javier que jo me l'enduria a casa i li donaria sopar amb molt afecte. Hi ha un altre Jorge Javier, el que va agafar el guant que li va llançar Risto i es van posar tots dos a xafardejar sobre la pròpia bragueta. «M'he ficat al llit amb més de 300. ¡Molts més!». I Risto va contestar: «Jo gairebé arribo a la meitat de dones». ¡Ah! Si arriben a treure llavors una foto, un vídeo, de tots dos al llit amb alguna de les seves peces abatudes, haurien estat com Blesa. I hi ha també un altre Jorge Javier muntat en la prepotència del seu èxit en l'estil de teledespulles -ell prefereix dir-ne «fast TV»- i que s'inventa un discurs, fins i tot una espècie d'èpica pseudointel·lectual («¡El que té de genial el Sálvame és l'experimentació!») per veure si així aconsegueix elevar l'engrut a categoria artística de primera. Aquella trucada en directe del líder del PSOE, Pedro Sánchez, li està servint, l'utilitza, com a reconeixement a la seva trajectòria. En aquest sentit la seva referència al premi Ondas ha estat significativa: «Francino i Barceló se'n van anar per no haver de donar-me'l. A Sardà l'hi haurien donat. Sardà pertany a la seva casta».
