Ferran Monegal: L'art no és mirall, és martell

VIDEOTAPE DE LA 2

Ens ho deia Virginia Díaz diumenge, a l'inici del programa musical Ca-chitos de hierro y cromo (La 2): «L'art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma». O sigui, va parafrasejar bé Bertolt Brecht. L'art com a arma, la música com a convulsió creativa que desperta el personal ensopit o adormit. ¡Ah! Per això el Govern, que ho sap -i que els tem- els ha condemnat al 21% d'IVA. Aquest programa que presenta Virginia, i que dirigeix Jero Rodríguez, és una joia que no hauríem de perdre'ns cap diumenge. No és només un excel·lent busseig pel colossal arxiu musical de TVE, és també una mirada diferent, una percepció que s'erigeix com una reconstrucció d'autor, amb intencions i matisos originalíssims. Un dia es van fixar en aquella cançó que cantava Micky, En el rollo está la solución, que deia: «No molarás si no le das a un buen canuto en cantidad / En el rollo está la solución / Esnifando se va la depresión / Si te colocas, viajarás / ¡El anís no puede con el hachís!». Això ho cantava el 1978, en el primer i negre postfranquisme. ¡Ahh! Té mèrit. Avui l'autoritat competent potser fins i tot enviaria Micky a presidi. Un altre dia van rescatar un dels primers artistes que amb el seu cant animava a sortir de l'armari. Eren els anys 60. Va ser un personatge heterodox i estrany -en el més entusiàstic sentit de la paraula estrany- que va triomfar al Teatro Alkázar de València de forma superlativa. Es deia Rafael Conde, àlies El Titi. Cantava Libérate i deia: «Lanza al aire tu pancarta / no la quieras ocultar / y que un mal rayo le parta / a quien no quiera mirar». El 1998 el va entrevistar María del Monte a TVE. Li va dir: «Tu tens fama de ser un home valent». I El Titi va contestar: «Valent sí, home, no ho sé».  ¡Ahh! Aquests cachitos de hierro y cromo són imprescindibles.