Chicote, turisme i postura
És tanta la potència televisiva que ha demostrat Alberto Chicote amb el seu exitàs Pesadilla en la cocina, que La Sexta li ha muntat una tournée pel món mundial titulada El precio de los alimentos. És un exercici que obeeix a una idea, o almenys així ho sembla: fem alguna altra cosa amb Chicote, que, sigui el que sigui, serà un èxit. És veritat. La seva personalitat és irresistible. Segueix omplint la pantalla de forma colossal. Irradia una enorme simpatia. Però aquest treballet d'ara, la postura que ara interpreta, és d'una superficialitat tan gasosa com l'evanescent espuma d'una Coca-Cola. Va tocar el drama dels tomàquets d'hivernacle d'El Ejido enfront dels imbatibles cultius intensius holandesos; però ni una paraula de l'ús d'herbicides o insecticides perniciosos. També la problemàtica de la carn de vedella, però ni piu dels additius ni dels antibiòtics que en algunes explotacions subministren a dojo. També hem vist Chicote fent un viatget a Swazilàndia per explicar-nos que d'allà ens ve molt sucre, però ha sigut un posturisme més turístic que una altra cosa. O sigui, el plaer de veure Chicote circulant per l'exotisme africà. Home, ja sabem que Chicote no és Évole. Ni ho pretén. Però comença a ser hora que els famosos cuiners de la tele abandonin l'habitual i còmode autisme en què estan instal·lats i es preguntin
