Arribada de personalitats al premi Català de l'Any' (2014) al TNC.
València, 1994. Després de cinc anys d'estudis i clausura en un convent valencià, sor Lucía Caram decideix no tornar a la seva Argentina natal -va néixer a Tucumán, l'any 1966- i viatjar al convent de Santa Clara de Manresa, on des d'aleshores conviu amb quatre monges dominiques més. «Les meves germanes de comunitat són un tresor per a mi, i em cuiden», expressa Caram. Per a totes, el plat de menjar per al pobre és oració. «Per això vaig escollir venir aquí. L'Església a Catalunya era més oberta, i l'atenció als més desafavorits era una opció al convent de Manresa», explica la que ahir va aconseguir el premi Català de l'Any. El reconeixement se l'emporten ella i les seves causes, un binomi inseparable.
