Declaració íntegra de Marta Ferrusola i {Lladós}
Mans juntes a l'esquena, caminar pausat, Jordi Pujol es dirigeix cap a la petita taula central de la sala 229 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. «¿Vol seure, per favor, senyor Pujol?», li diu la jutge. «Senyor». Aquell tractament de president o molt honorable és propi d'altres lars i, sobretot, en aquest cas, d'altres èpoques. «¿Puc tenir un paper sobre la taula?», són les primeres paraules del fundador de CiU. Una treballadora del jutjat li facilita un DIN A4, però ell treu un paperet de la butxaca de l'americana. Se li comunica llavors que està imputat «per un delicte contra la Hisenda Pública i de blanqueig de capitals», se li recorda que té dret a guardar silenci i a ser assistit per un intèrpret «en cas que vulgui expressar-se en llengua catalana?». «¿Ha entès els seus drets», le pregunta la jutge. «¿Perdó? Sí, sí. Em sembla que puc parlar en català», contesta ell. Comença llavors un interrogatori que s'allargarà prop de dues hores.
