MEDI AMBIENT

Veto circulatori: A ritme massa lent

L'expert en mobilitat David Rojas qüestiona l'eficàcia de restriccions al trànsit si només s'aplica en dies d'alta pol·lució

2
Es llegeix en minuts
Anton Rosa / Barcelona

El veto circulatori en els episodis d’alta pol·lució prohibeix des d’ahir l’entrada a la zona interrondes de Barcelona dels vehicles més contaminants quan les emissions de NO2 superin els límits establerts. A partir del 2020, les autoritats preveuen convertir aquesta restricció en permanent per reduir en un 30% l’impacte ambiental vinculat al trànsit en els pròxims 15 anys. Una mesura que celebra l’expert en mobilitat i salut i investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), David Rojas-Rueda, si bé qüestiona l’eficàcia dels vetos merament episòdics: «La prohibició no evitarà que apareguin episodis d’alta contaminació, només evitarà que es perpetuïn».

    

Rojas-Rueda creu que elegir una tipologia de vehicle i restringir-lo no és la millor proposta per acabar amb el problema del medi ambient a les ciutats. L’investigador considera que l’efecte en la qualitat de l’aire que produiran els poc més 100.000 vehicles afectats per la prohibició serà pràcticament nul. No obstant, es mostra optimista amb la voluntat del consistori d’endurir la regulació progressivament perquè tingui un impacte més transversal.

    

Segons l’expert en mobilitat, les mesures restrictives generaran dos grans impactes en els dies que es declarin: dificultaran la circulació habitual per la ciutat per a part del parc de vehicles i, al mateix temps, serviran per conscienciar els ciutadans de la necessitat d’un canvi de mentalitat. «Ens costa ubicar-nos dins del problema. Tendim a pensar que no en som culpables i que és un altre qui està contaminant», explica Rojas-Rueda. Durant els dies d’episodi d’alta contaminació, la gran alternativa al cotxe serà el transport públic. La xarxa de busos, metro i tramvia es reforçarà temporalment i està previst que els ciutadans tinguin a la seva disposició una targeta especial, la T-Aire, amb un preu reduït, així com el sistema de park & ride per als que vinguin de l’àrea metropolitana o més enllà. Rojas-Rueda considera un gran encert aquestes mesures, però que «haurien de ser més comunes», una manera d’aconseguir alternatives «que atreguin la gent».

La regulació de la moto

Les prohibicions de circulació no afecten de moment motocicletes i ciclomotors, mentre Trànsit no distribueixi les etiquetes identificatives sobre el seu impacte ambiental. Rojas-Rueda aprecia un perill en aquest període d’espera: «Sembla que el missatge sigui: deixa el cotxe i usa la moto». L’expert creu que les motos haurien d’estar incloses en les restriccions des del principi i assegura que s’ha perdut una gran oportunitat que repercuteix en la salut pública. «Estem substituint una manera de transport contaminant per un altre amb un índex d’accidentalitat molt més alt», alerta. «La reorganització de l’espai públic és el taló d’Aquil·les de la contaminació», explica l’investigador, per al qual el transport públic té un paper fonamental en aquesta reestructuració. 

Notícies relacionades

    

«A Barcelona existeix una xarxa alternativa que pot substituir el vehicle privat però no és l’òptima ni la ideal», destaca. En la seva opinió, no és suficient que el transport públic arribi al destí sinó que ho ha de fer de forma ràpida, eficient i còmoda. «Posant més barreres apartarem els ciutadans del cotxe, però sense una alternativa competitiva no afavorirem el regnat del transport públic», asse­gura.