El corredor dels greuges

Els endarreriments de la gran obra ferroviària per al Mediterrani motiven la majoria de les queixes socials i empresarials

La línia ha de completar nombrosos treballs abans del 2018 si vol assegurar el seu futur

2
Es llegeix en minuts
NACHO HERRERO / VALÈNCIA

El corredor mediterrani té un model ferroviari clar, una doble plataforma d'ample internacional. També té un recorregut, el que va d'Algesires a Portbou gairebé paral·lel a la costa. Igualment hi ha una data prevista de finalització, el 2025. Però no és la primera que es posa. Per això hi ha dos grans greuges, que en realitat ja són quatre, i té almenys una desena de deures ineludibles per als pròxims 23 mesos.

L'eterna queixa és el retard. Es tracta d'una infraestructura ideada a principis dels 90 però no va ser fins al 2010 quan la UE li va donar un primer impuls a l'incloure'l en la xarxa de corredors multimodals. El projecte de Foment assegurava que seria una realitat entre la frontera i Múrcia el 2016 però des d'aleshores les promeses incomplertes se superposen amb les excuses. Ara aquest greuge és doble, ja que mentre que el traçat mediterrani avança a batzegades es potencia el ramal central, que passa per Madrid i que el Govern va aconseguir ‘colar’ a la UE com a part del corredor. Això permet destinar part dels fons europeus a obres com el túnel entre les estacions madrilenyes de Chamartín i Atocha.

El segon gran lament és que el projecte s'ha descafeïnat tant que no se sap en què acabarà. Vistos els endarreriments, es va decidir recórrer a l'anomenat ‘tercer fil’, un tercer carril que reconvertís l'ample ibèric en l'internacional a manera de pegat, però la por ara és que es quedi així per sempre. I aquesta limitació crea nous greuges com que quan ben aviat València i Castelló quedin connectades per AVE no ho estaran per alta velocitat. En lloc de trens circulant a prop de 300 km/h, la velocitat mitjana dels combois no passaran dels 160 km/h, portin el logo que portin.

ELS DEURES FINS AL 2018

Institucions i 'lobbies' d'empresaris han fet front comú per augmentar l'exigència i la vigilància de les obres. Des de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), es fa un seguiment semestral i, segons els seus càlculs, hi ha almenys una desena d'actuacions que s'han d'acabar abans del final del 2018.

Notícies relacionades

En aquella data ha d'estar completat el ‘tercer fil’ entre Mollet i València. També, per exemple, s'ha d'haver convertit a ample mixt el tram entre Martorell i Castellbisbal. Igualment s'ha d'acabar la línia entre Tarragona i Vandellòs, encara que sigui d'ample ibèric. Seguint cap al sud, haurà d'estar acabada una plataforma d'ample internacional entre València i Llorca. Dins d'aquest objectiu, s'espera que abans del final del 2017 estigui en servei el triangle doble de La Encina, un d'ample internacional i un altre d'ibèric. Abans del 2019 s'ha d'haver connectat Llorca amb Almeria, almenys amb una via internacional.

Ja a Andalusia, la idea és culminar la connexió amb una plataforma de Granada i Bobadilla i crear un tercer fil entre Algesires i Granada. Però, a més, en aquests vint-i-pocs mesos s'han de construir o millorar els accessos als ports de Barcelona, Tarragona, Castelló, Sagunt, València i Alacant, així com els que portaran a nòduls industrials com Logis Empordà, Parc de Sagunt o la Ford a Almussafes i construir dues estacions intermodals a la Fuente de San Luis i Xàtiva. Altres fites com el túnel passant de València o l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona encara són un somni sense concretar.