Per als amants d'aquesta combinació anomenada ciclisme i aventura, al més pur estil del ral·li Dakar, no hi ha cap desafiament més gran que la Titan Desert, que aquest any arriba a la sisena edició sota la denominació de Milenio Titan Desert. L'aventura comença al desert del Sàhara per acabar, després de molta sorra,
milions de pedres i una calor que a vegades es transforma en inhumana, a Granada, sí, a la ciutat andalusa, convertida en principal patrocinador de la carrera. Des de les seves entranyes, sobre una bici, a vegades amiga i altres enemiga, us explicaré alguna cosa més que aventures, alguna cosa més que patiment.
“Ha estat pitjor que una etapa del Tour. Els que anàvem al davant també hem patit com gossos”. Ha estat la reflexió d'Óscar Pereiro, cap de files del meu equip, Tarragona 2017, i company d'habitació. A aquestes hores fa mal tot el cos. Millor no preguntar si tornaré l'any que vé. Roberto Heras ha obtingut la tercera victòria a la prova.
Aquesta tarda ens en anem a Nador. Des d'allà veurem Melilla, un altre encant, com la majoria dels seus habitants. Demà arriba la serra granadina, deixem enrere el Marroc i s'acaba la Titan Desert 2011, just ara, quan físicament em trobo molt millor que en el debut de la prova.
Hi ha dies en què reps males notícies, i si t'arriben quan estàs lluny et poses trist i pateixes per no poder ajudar. Hi ha dies en què et passa de tot i fins i tot et busques una dedicatòria. La meva, a part d'altres o una altra persona, també seria per a Monsieur Fortasec. La seva genial fórmula m'ha permès prendre la sortida.
A poc a poc ens anem acostant a la costa nord de l'Àfrica. Només falten dues etapes perquè la Titan Desert abandoni el Marroc i s'endinsi en el Reino de Granada. Melilla està a només dues hores de cotxe d'on avui s'ha aixecat el campament.
Imagineu-vos que algun de nosaltres té una nòvia i pretén casar-s'hi. En lloc de proposar-li una romàntica lluna de mel a Bali, que segur és un somni, li suggereixes la següent idea: "¿Què et sembla si el viatge de nuvis el passem a la Titan Desert?". El més lògic i normal és que ella respongui una cosa així com "¡ni morta!".
Expliquen els titans veterans, els que ja fa uns quants anys que vénen al Marroc, que mai, i ho repeteixo, mai, havien patit tant. Coincideixen a l'afirmar que els 89 quilòmetres d'avui han estat els més terribles, terrorífics i inhumans de les sis edicions de la Titan.
A aquestes hores (el migdia marroquí) la piscina del hotel Xaluca sembla una platja barcelonina plena d'esperançats ciclistes amb les cames depilades que esperen banyant-se i prenent el sol que soni, cap a les 8 del matí, l'estrèpit del coet llançat per Manu Tajada, director de la Titan Desert.
Recordo que tot va començar en un bar de Pallejà. Eren els temps en què TVE encara retransmetia la Volta. Juan Porcar, que organitzava la ronda catalana, se'n va anar amb nosaltres a l'establiment, el típic local de tapes amb cert gust andalús. “Tinc una idea i us la vull explicar”.
La sisena edició de la Titan Desert, una carrera de mountain bike que tradicionalment s'ha disputat íntegrament al Marroc, amplia horitzons i acaba la seva última etapa a Espanya, a Granada. TITAN DESERT
; "La sisena edició de la Titan Desert, una carrera de mountain bike que tradicionalment s'ha disputat íntegrament al Marroc, amplia horitzons i acaba la seva última etapa a Espanya, a Granada.")
; "Roberto Heras, guanyador de l'edició del 2010, en una imatge de la primera etapa. L'exciclista professional es va convertir en el primer corredor que repetia triomf en la classificació general masculina, ja que també va guanyar el 2008.")
; "Un dels atractius de la Titan és la seva relació amb el Marroc. Fins a l'edició passada, tot el recorregut es disputava al continent africà i arribava fins a les portes del desert, a la localitat d'Erfoud. Els participants s'enfronten a dures etapes de dunes i en alguns casos es veuen obligats a pujar-les caminant i amb la bicicleta a sobre.")
; "No tot és sorra. També hi ha etapes de muntanya, amb pistes pedregoses que acumulen grans desnivells. Alguns dels ports del recorregut arriben als 2.000 metres d'altura.")
; "L'ultrafondista Josef Ajram s'ho va voler fer encara més difícil i va completar la carrera amb una Orbea sense canvis en l'edició del 2010. Va acabar en el lloc 48 dels 330 corredors. Aquest any, la Titan bat rècords i ja ha tancat les inscripcions, amb 510 participants.")
; "Les bicicletes i els ciclistes descansen entre etapa i etapa als campaments de haimes. Darrere de la meta els esperen els mecànics i els fisioterapeutes. Però hi ha una etapa marató, que es disputa en dos dies i que no permet assistències al campament a la nit. Els participants han de carregar aquests dos dies amb tot el que necessitin per passar aquella nit.")
; "Vista aèria del campament de la quarta etapa de l'edició del 2010, a la localitat marroquina de Tondout. Els ciclistes arriben per l'esquerra i passen per sota de l'arc que cronometra el seu temps. Les carpes blanques petites acullen els mitjans de comunicació. Les tres grans serveixen de menjador i de zona comuna on cada tarda es fa la reunió per parlar de l'etapa de l'endemà. A les haimes marrons hi dormen els participants i també l'organització.")
; "13 dones hi van participar l'any passat. La catalana Núria Lauco, a la foto, va ser la vencedora de l'edició del 2010, en què va repetir la victòria aconseguida el 2008.")
; "Dos companys d'equip travessen l'arc d'arribada a la cinquena i última etapa de l'edició del 2010. Van ser 470 quilòmetres, aquest any en són 600 repartits en sis jornades. Al tancament de la cinquena etapa s'agafa un transbordador fins a la Península i la final es disputa a Andalusia.")
; "El podi masculí del 2010: En primer lloc (centre) l'exciclista professional Roberto Heras. En segon lloc (dreta) el txec Ondrej Fojtik, que va ser líder de la general després de guanyar la segona etapa. I en tercer lloc, el gironí Marc Trayter, vencedor de l'última etapa. A les portes del podi es quedava Israel Nuñez, guanyador de l'edició anterior.")
 |
 |
