UN ALTRE GRAND SLAM

La nova pell de Nadal

El tennista manacorí firma el 2017 un any per emmarcar després d'arribar al seu màxim nivell de joc i guanyar el seu tercer Open dels EUA

-FOTODELDIA- epa06197247 Rafael Nadal of Spain celebrates with the championship trophy after defeating Kevin Anderson of South Africa to win the US Open Tennis Championships men’s final round match at the USTA National Tennis Center in Flushing Meadows, New York, USA, 10 September 2017. The US Open runs through September 10. EFE/JUSTIN LANE *** Local Caption *** 53000073 / JUSTIN LANE (EFE)

-FOTODELDIA- epa06197247 Rafael Nadal of Spain celebrates with the championship trophy after defeating Kevin Anderson of South Africa to win the US Open Tennis Championships men’s final round match at the USTA National Tennis Center in Flushing Meadows, New York, USA, 10 September 2017. The US Open runs through September 10. EFE/JUSTIN LANE *** Local Caption *** 53000073
undefined40020094 topshot   rafael nadal of spain celebrates victory over juan170910212742

/

3
Es llegeix en minuts

Fa poc, un comentarista de televisió va dir que Roger Federer juga un tennis “que no existeix”. Segurament el de Rafael Nadal Parera, als seus 31 anys, és més reconeixible, però és clar que ningú aconsegueix el seu infinit poder de supervivència, el seu colossal mostrari de força mental i la capacitat de patiment que el porta a canalitzar la frustració fins a transformar-la en aquesta felicitat que veu "més important que els Grand Slams".

De tot això s'ha nodrit per firmar un any magnífic, molt difícil de poder arribar a entendre si no s'està dins d'aquesat pell per la qual amb prou feines transpira la derrota després d'haver viscut al submon de lesions i caigudes en el rànquing amb humitat extrema i amb l'esperança tan minuciosament col·locada en la seva ment com les ampolles en els seus partits.

Nadal, a l'Open dels EUA

No li agrada que diguin que Nadal “està de tornada”. Segurament perquè en la seva ment no ha pensat mai que se n'ha anat. Ni tan sols en aquest dur trànsit cap al seu renaixement, on Rafa va pagar el preu de tantes hores a la pista, de tantes dretes invertides, de les innombrables remuntades i d'aquest no dir gairebé mai no a un torneig. Tot això ho va recordar després de batre en la final de l'Open dels EUA el sud-africà Kevin Anderson.

Les ferides per tantes batalles

Per entendre mínimament la dimensió mental i el recorregut de Nadal per un camí de terra cremada s'ha de repassar el mapa del seu cos per descobrir com les tendinitis, fissures, desgast en genolls i braços van desembocar en problemes tan seriosos com la lesió al tendó rotular el 2012, que el va deixar set mesos fora de les pistes i dels Jocs de Londres.

En aquesta successió eterna de ferides per tantes batalles, Rafa es va haver de retirar de la final de l'Open d'Austràlia davant Wawrinka el 2014 per un bloqueig a l'esquena. Aquell va ser el seu últim any en què va lluir el número u, la posició que Rafa va reestrenar el 15 d'agost després d'una temporada en què ha tornat a posar el cel als seus peus i a sentir aquelles sensacions que sempre adornen la confiança d'un tennista.

El seu pitjor rànquing des del 2004 

Si el 2015 va ser el seu pitjor any al no guanyar cap Grand Slam ni tampoc un Masters 1000 el passat el va tancar amb el seu pitjor rànquing des del 2004, novè de l'ATP. Malgrat això, el suec Mats Wilander ja entreveia un canvi en l'hora de ruta de Rafa a l'apuntar que a Roma “va demostrar que està molt a prop de Djokovic”. Ho va dir després que Nadal caigués en quarts de final al Doro Itàlic.

Tot això ha quedat enterrat perquè el 2017 l'ha tancat al cim. “El que ha fet Nadal el 2017 és molt difícil d'aconseguir”, sosté Àlex Corretja. Després de rebuscar entre la terra i el ciment, Rafa es va reinventar a l'Open d'Austràlia, tot i perdre-la davant Federer. “Vaig veure que estava a un gran nivell, però cal guanyar”, recorda Rafa.

Desè Roland Garros

Notícies relacionades

Lluny d'això, Rafa va trobar la via per regnar a París per desena vegada al triturar Wawrinka per 6-2, 6-3, 6-1 i obligar McEnroe a dir que guanyar Nadal en terra “és com llepar-se el colze, impossible”. També Bjorn Borg va al·lucinar amb Rafa. “No he vist mai a ningú jugar tan bé en una final a París”. Carlos Moyà, el seu amic i nou entrenador que substituirà Toni Nadal, l'oncle del Rafa, tampoc s'ho podia creure. “No crec que tornem a veure una cosa així en les nostres vides. Deu títols és una cosa irreal”, va dir el primer tennista espanyol que va ser el número u. El mateix Toni Nadal va apuntar que no és una persona gaire expressiva, “però aquesta vegada m'he emocionat”. Corretja també va ser molt clar: “Després de veure jugar el Rafa, gairebé em fa vergonya dir que jo vaig jugar a tennis”.

"No crec que tornem a veure una cosa així en les nostres vides. Deu títols a París és una cosa irreal", afirma Carlos Moyà

Després de la nova conquista de París arribarien els títols de Montecarlo, Barcelona i Madrid abans del seu gran pas per Nova York  a l'Open EUA, on a la semifinal davant Del Potro Nadal va confirmar la seva resurrecció amb un tennis sublim que es va limitar a explicar com un canvi en la seva estratègia després d'haver perdut el primer set davant el tennista de Tandil. Potser el Rafa no sap que aquest tennis tampoc existeix, com el que el comentarista televisiu li atribueix a Federer.