El segon Wimbledon de Conchita Martínez

La guanyadora del torneig del 1994 veu capaç de dominar el circuit Muguruza, a qui ha tutelat en aquesta edició

marcosl39315314 spanish former tennis player and coach conchita mart nez sit170716164309

marcosl39315314 spanish former tennis player and coach conchita mart nez sit170716164309 / GLYN KIRK

2
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

Garbiñe Muguruza tenia vuit mesos quan Conchita Martínez va guanyar a Wimbledon el 1994 aquella final contra Martina Navratilova. Era la primera tennista espanyola que ho aconseguia i han hagut de passar 23 anys perquè arribés una hereva. La capitana de la Copa Federació i la Copa Davis és feliç de tenir al final una successora sobre l’herba. No només això, també d’haver estat al seu costat ajudant-la en el torneig. «Estic contentíssima. Ser part d’aquest triomf és una cosa molt especial. És un orgull que ella hagi pensat en mi, que hagi comptat amb mi». 

Era una qüestió de superstició. La Conchita (Montsó, Osca, 1972) estava convençuda que s’emportaria el títol. «Després que guanyés a Roma, com vaig fer jo aquell any, vaig pensar: ‘Vinga, som-hi!’ i quan vaig veure que jugaria contra Venus Williams, que té 37 anys, els mateixos que tenia Navratilova a la meva final, vaig pensar que aquesta bogeria estava escrita». Les coincidències no continuen. A la pista, la Conchita i la Garbiñe tenen molt poc en comú. Les uneix el títol, però poc més, per molt que hagin traçat una ruta idèntica.

«Som completament diferents. La Garbiñe és una jugadora de molta força, molta potència i es pot anticipar a la pilota i anar-la a buscar. És agressiva i pot pujar a la xarxa. A la final va ser molt valenta. Va jugar cada punt sense rendir-se», va dir ahir la Conchita, recordant que «això, mentalment, demostra la seva fortalesa. Jugar així ha fet que les seves rivals es rendeixin. Hauria de continuar amb aquesta actitud».

Notícies relacionades

 Després de guanyar Wimbledon, la capitana de la Copa Davis i de la Copa Federació no veu límits en Muguruza. «¿La nova cap del tennis? Així ho espero. Ara té l’experiència i ha demostrat que, malgrat els alts i baixos, fa dos anys consecutius que guanya un Grand Slam. Aquests ja els té a la butxaca. La clau és intentar continuar les rutines, treballant dur, i buscar la consistència en la mesura del possible. Centrar-se en cada torneig que jugui». Té, com recorda la Conchita, «fusta de campiona».

Ara li tocarà disfrutar-la des d’un altre lloc. «Ella té el seu entrenador [el francès Sam Sumyk] i jo estic ocupada amb la Davis i la Copa Federació. M’agrada entrenar, és del que disfruto més, estant a la pista, corregint, treballant....», va comentar la Conchita, orgullosa del camí traçat. «Es passen molts més nervis com a entrenadora, cada punt és un món. És una satisfacció doble haver guanyat un segon Wimbledon, aquest cop com a entrenadora».