Dos campions renascuts

«És probable que el que veureu no passi mai més. Així que disfruteu-ho. És una situació única», va dir Rafael Nadal als periodistes. Es referia a la final femenina que avui juguen les germanes Serena i Venus Williams, però també a la final de demà que l’enfrontarà a Roger Federer. Ningú hauria pronosticat un torneig amb aquest final. «Ni podíem somiar-ho», va afirmar l’exnúmero 1 mundial recordant que, només tres mesos abans, ell i Federer estaven jugant un partidet de minitennis amb nens en la inauguració de la seva acadèmia a Ma-nacor. «Vam pilotejar una mica i vam pensar a fer una exhibició per recordar vells temps, no hauríem pensat mai que passaria això».

Vuit anys després de la primera final que els va enfrontar a Melbourne (2009) i que es va apuntar Nadal, després d’un partit èpic també, en què el tennista suís no va poder reprimir les llàgrimes, una imatge que va donar la volta al món i que semblava el final de l’era Federer,  els dos colossos del tennis viuran una segona joventut quan el món ja els donava per morts. 

Nadal i Federer han renascut  quan pitjor estaven. El campió suís va haver de parar de jugar després de les semifinals de Wimbledon de l’any passat (va perdre amb Milos Raonic) per intentar recuperar-se de l’operació del genoll que va patir un dia després de ser eliminat, també en semifinals, en el passat Open d’Austràlia per l’intractable, ara desaparegut, Novak Djokovic. Federer va caure fins al lloc 17 del món, la seva pitjor classificació des del 2000.

Nadal també va optar per parar al final de temporada per recuperar-se de la lesió al canell esquerre que el va obligar a retirar-se en la tercera ronda de Roland Garros. El mallorquí va voler aguantar una mica més per poder jugar els Jocs Olímpics de Rio, la seva gran il·lusió. «L’any passat va ser molt dur. vaig plorar al cotxe quan marxava de París. Després de molt temps em tornava a trobar en un gran nivell i tot es va ensorrar», va recordar Nadal. 

Per al tennista mallorquí, de 30 anys, començava un nou calvari a la recerca de la competitivitat perduda, que el va portar al final de l’any a caure al lloc número 9 mundial. També la seva pitjor classificació des que va guanyar el seu primer Roland Garros el 2005.

No es va entregar. No ha sigut mai el seu estil. Sentia que tenia un gran tennis per seguir competint i es va entestar a demostrar-ho. Per fer-ho va incorporar a l’equip Carlos Moyà, el seu amic de l’ànima. L’excampió de Roland Garros (1998) i finalista de l’Open d’Aus-tràlia (1997) podia aportar-li una visió externa. «El Rafa ha d’arriscar sense tenir por de perdre», va dir en una recent entrevista a EL PERIÓDICO el tennista, abans de viatjar a Melbourne per ajudar el seu amic.

I Nadal ha seguit aquests consells a Austràlia. Ha sigut més valent amb la sacada, especialment la segona, ha escurçat els punts com li demanava el seu equip per reservar el físic. S’ha concentrat en cada partit com feia temps que no ho feia i, un per un, ha sigut més valent i ha anat millorant i superant proves fins a eliminar ahir Dimitrov. Li queda rematar-lo a la final.

L'ADMIRACIÓ DE FEDERER

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Federer es trobarà demà a la Rod Laver Arena un rival molt conegut però a la vegada desconegut. «Soc el primer fan del Rafa. És un tennista increïble, amb cops que ningú  més té i capaç de tornar més fort després de moltes lesions», va dir després de classificar-se per a la final. Si ahir va presenciar el partit des de l’hotel, com va prometre, ja sap que possiblement l’espera la missió més difícil.

Nadal es presenta rejovenit i ansiós de recuperar els grans títols. No li importa que el suís hagi descansat un dia més. Federer també els busca. Cara a cara hi haurà dos jugadors que des de l’any 2003 han guanyat ni més ni menys que 31 Grand Slams. De moment Federer en té 17 i Nadal, 14. Està en joc qui dels dos augmentarà aquest espectacular compte de dos colossos del tennis.