Operació 'Su media naranja'

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Són els pilars bàsics de l'actual edició d'Operación Triunfo (TVE-1). Amaia i Alfred s'han guanyat a pols el seu protagonisme indiscutible. La seva veu, i les seves qualitats musicals, estan a anys llum de la resta de concursants. Però els constructors del programa, veient que sense ells aquesta edició d'OT seria anodina, busquen el plus del reality gravant-los contínuament, les 24 hores del dia, per ensenyar-nos l'amor que segons sembla ha sorgit entre ells. Ha transcendit fa poc una breu gravació d'Amaia i Alfred entrant junts a la dutxa. ¡Ah! Excitació a les xarxes. Aquesta gravació no l'han posat a la gala, la número 10 de dilluns, dia 8. Si aquest concurs l'emetés Tele 5, el moment dutxa hauria sigut espremut per tota la cadena. A TVE-1 fan un reality més ligth i prudent. No ens posen el moment dutxa, però sí aquell instant delicat en què Alfred li diu a Amaya a l'acadèmia, en una estona d'intimitat davant del teclat, que li ha compost una cançó per celebrar el seu aniversari. Una cançó en català que diu: «Et vull veure seguint de prop cap on va el vent. I també et vull veure fent concerts fins que no puguis més». I ella, emocionada, se li abraça tendrament, mentre ell recolza a la seva espatlla el cap, com el nen que troba el paradís i vol quedar-s'hi per sempre. Home, com a toc reality és suau i elegant, s'ha de reconèixer. No hi veig ànim furgador, ni depredador, en aquest cop que ens han seleccionat els constructors d'OT. L'únic que podríem preguntar-nos és si aquest concurs, en teoria musical, no s'ha convertit ja en una espècie de reedició d'aquell xou de parelles amoroses, Su media naranja, que feia Jesús Puente als anys 90.

Entrant en matèria estrictament melòdica, veiem que de tant en tant a Alfred li fan interpretar temes equivocats. Cançons que no fan per ell. Segurament perquè no quedi en cada gala com el gran guanyador que ja és. Fa uns dies, per exemple, li van demanar que es fiqués en la pell d'aquell potent i profund cubà que es deia Bola de Nieve, i que interpretés un dels seus temes més desoladors: Vete de mí. ¡Ahh! Alfred va fer el que va poder, però no es pot cantar Bola de Nieve amb 20 anys per més bon cantant que siguis. S'ha de tenir una ànima amb 40 anys, i moltes cicatrius, almenys.