Carlos Sobera, un nen i un tambor

Eencara estem en festes nadalenques. De seguida arribaran els Reis d'Orient. I a la tele premen l'accelerador traient nens a escena. ¡Ahh! La capacitat de despesa infantil en aquestes dates és fabulosa. S'ha d'incentivar els fabricants de joguines perquè posin anuncis. Com va dir Paolo Vasile una vegada, amb un pragmatisme comercial portentós: la tele és una plataforma d'anuncis, els programes que s'intercalen entre ells són l'anècdota. Ara mateix, en col·laboració amb la productora Warner Bros, Tele 5 està llançant uns programes especials titulats Little Big Show. És com una espècie de Tú sí que vales, però treballant amb nens a partir de 4 anys.

¡Ah! La voracitat del negoci televisiu no té manies amb l'edat. Quan una criatura ja s'aguanta dreta per si mateixa, la tele plana sobre ella. He vist un nen de 6 anys, Hugo, que diuen que ho sap tot sobre Miquel Àngel, el gran artista del renaixement. Hugo repetia com un lloro la seva biografia, apresa de memòria. No estic segur si a aquella edat sabia exactament el que anava repetint. En un moment donat, per prolongar una mica el xou, van posar un home estàtua en escena, disfressat de Moisès. I Hugo, que no té un pel de tonto, va exclamar sorprès: «¡S'està movent!». O sigui, aquest nen va resumir, sense saber-ho, allò que deia Dalí i que el molestava enormement: «El mínim que se li pot demanar a una estàtua és que s'estigui quieta».

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

He vist un altre nen, Miguel, de quatre anys, de Valdepeñas, que va sortir amb un tambor. Al principi ens va fer un salt el cor: vam témer que anés a imitar aquell inquietant -i una mica macabre- Oscar Mazerath,que Günter Grass va immortalitzar a El timbal de llauna. Però ens vam tranquil·litzar de seguida: Miguel tocava el tambor amb certa habilitat, amb simpatia, i sense senyals tètrics. Era només un timbaler innocent, acabat de sortir de la llar d'infants, i enganxat per la tele. En realitat a qui enganxa la tele és als pares. Els fa seure entre el públic i la càmera els enfoca a canvi de prestar el nen, o la nena, perquè faci alguna cosa.

Aquest programa té un avantatge immens: el presenta i el coprotagonitza Carlos Sobera. Gràcies al seu savoir faire, la seva ductilitat i la seva simpàtica manera de relacionar-se amb els nens, la cadena ha evitat un més que probable advertiment de la fiscalia de protecció al menor.