Les campanades i els seus errors més sonats

La història de les campanades deixa un seguit d'anècdotes i curiositats

campanadascarmensevilla

campanadascarmensevilla

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

Els 12 grans de raïm. Els de la sort. Als quals es fien els bons desitjos, els somnis i els propòsits. Els segons més celebrats. A temps o a deshora. Amb un grapat de raïm a la boca o amb els 12 grans esperant al plat i amb l'any ja estrenat. Un repàs a l'hemeroteca descobreix moments hilarants d'aquesta festa, que es tradició des del 1962.

La confusió entre els quarts i les campanades ha sigut recurrent al llarg dels anys. Com la que el 1989 va portar Marisa Naranjo a anunciar la primera de les campanades quan ja s'havia il·luminat el cartell de Feliç 1990. "Aquests són els quatre quarts", va anunciar quan ja sonaven les campanades. "Vostès notaran que el so és totalment diferent...", es va recrear.

Irma Soriano també va protagonitzar el 1994 un moment similar quan es va passar els quarts parlant i parlant -frases del tipus "Ens encantaria que fossin feliços"- i va anunciar la primera campanada quan en realitat era la setena, i la va tornar a anunciar a la novena. La cara que va fer quan es va adonar-se que havia ficat la pota no va tenir desperdici. "No he sentit el carilló, no he sentit quarts", es va queixar davant el realitzador.

Però per a errors, el d'Íñigo el 1994, que va proclamar eufòric: "Feliç 1964", després d'haver escoltat com en cada campanada Carmen Sevilla feia la seva particular dedicatòria: "Felicitats, Espanya... Déu beneeixi... Per a tothom..." El rellotge en lloc d'avançar un any, n'havia retrocedit 30.

I si ja és difícil menjar-se a temps els 12 grans de raïm, a TVE ho va fer pràcticament impossible el trànsit del 1996 al 1997. Aquell any les campanades va ser particularment accelerades. Les més ràpides de la història. El motiu va ser que no es va alentir el temps que passa entre toc i toc del rellotge per donar temps a la gent a empassar-se el raïm. En lloc dels 34 segons habituals, es va quedar en 17.

I també es van quedar sense menjar-se el raïm les persones que el Cap d'Any del 2014 van seguir la retransmissió per Canal Sur. Dos talls publicitaris es van colar enmig de la retransmissió i van crear una confusió total. 

Notícies relacionades

I accidentades, però menys, van ser les campanades del 2012, quan a Paula Vázquez se li va estripar el vestit en plena transmissió. Un malson que la presentadora i Carlos Sobera van saber resoldre amb gràcia. Van cridar la modista, que va ser la tercera protagonista de la nit. Tot va quedar en una anècdota.

I si aquests són els errors que s'han vist en directe, la història de les campanades està regada d'un seguit d'altres anècdotes i curiositats que no s'han vist, i que aquí, en el següent vídeo, expliquen alguns dels seus protagonistes. 

Temes:

Cap d'any