Paròdies: la de Serrat i la de Brussel·les

Dues paròdies aquest cap de setman al telehipòdrom. La de Serrat cantant Mediterráneo a Tu cara me suena (A-3 TV) i la de Vicent San-

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

chis en la seva conversa amb Carles Puigdemont a Brussel·les (Entrevistes electorals, TV-3). Per il·lustrar aquest comentari d'avui he preferit la foto de l'imitador de Serrat (Secun de la Rosa) en el seu duo amb Lolita (Pepa Aniorte) en el programa de paròdies musicals d'Antena 3. És una estampa més suggerent, menys tramposa, que l'altra paròdia. A Tu cara me suena ja t'adverteixen prèviament que els que canten van disfressats d'una altra persona. Hi ha honestedat en aquesta advertència. No intenten colar-nos gat per llebre. Home, no és que la imitació de Secun de la Rosa hagi sigut meravellosa. Ha sigut discreta, francament. Però ara que Serrat està assenyalat com a equidistant, fins i tot com a fatxa, per la nostrada parròquia, per haver comès el pecat de no combregar amb les seves rodes de molí; ara que en els tinglados mediàtics de la con­gregació l'estrella és Lluís Llach només, és ressaltable que es recordin de Serrat en el sifó de Tu cara me suena, una paròdia inofensiva, neta i sense engany.

El cas de la comitiva de TV-3 desplaçada a Brussel·les per tancar les Entrevistes electorals ha sigut un altre tipus de paròdia. El començament de la sessió, per part de Vicent San­chis, va ser digne de Maquiavel. «¿Sap que per ordre de la Junta electoral no se li pot dir president? [..] Si entra a Espanya, ¿sap que el detindran? ¡El detindran, el detindran! [...] ¡Expliqui'ns, expliqui'ns el Via Crucis que està passant a Brussel·les!». ¡Ahh! El fi justifica els mitjans. El servei de Sanchis ha sigut perfecte. Va ser habilíssim basar el seu retrat de Puigdemont, exclusivament, com una víctima del Govern repressor. Va ser insuperable dibuixar-lo com un màrtir exiliat al Via Crucis de Brussel·les. Això va permetre a Puigdemont apel·lar a l'emoció. Va arribar a dir en un moment donat: «¿S'imagina, seria lògic, que després de ser jo investit president, acte seguit se m'emportessin lligat amb les mans al darrere?». ¡Ah! Aquesta imatge va provocar un gran impacte en l'ànima de l'audiència. Jo crec que després d'aquest treballet de Sanchis elmissatge ha quedat lluminós: si Puigdemont no guanya les eleccions és perquè els catalans que no el votin són dolents i no tenen cor. És més, és possible que ni tan sols siguin catalans.