Mario Pensotti brilla a Girona

Final d’altura a Temporada Alta. Els espectacles de l’argentí Mario Pensotti i del lituà Oskaras Kurnisovas, juntament amb l’estrena de la versió de Cyrano amb Lluís Homar, han posat el colofó a una edició del festival artísticament brillant. En la seva quarta aparició en la cita, Pensotti va impactar dissabte passat amb Arde brillante en los bosques de la noche. El multidisciplinari muntatge, presentat a El Canal de Salt, reflexiona sobre l’empremta que ha deixat en la societat i la cultura contemporània la Revolució russa, de la qual es compleixen 100 anys, i especialment de com aquelles idees han incidit en l’alliberament de la dona.

El creador ha estirat el fil del pensament de l’activista femenina soviètica Alexandra Kollontai per ressaltar que el capitalisme construeix una identitat femenina específica. La peça explica l’experiència de tres dones d’avui les vivències de les quals estan marcades de forma diferent per la influència del fet històric. Però més enllà del fons de la qüestió, brilla la forma utilitzada per transmetre unes idees edificades sobre una gran ironia crítica. El triple llenguatge utilitzat per explicar cadascuna de les històries (les marionetes, el teatre i el cine) constitueix en si una altra revolució, però aquesta vegada escènica. El treball dels cinc intèrprets (multiplicant-se en el moviment d’uns titelles) i la seva qualitat actoral, en escena i en la interpretació en la pel·lícula, és meravellós.

DE LA REVOLUCIÓ A L’EXPLOTACIÓ 

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

En aquesta estructura de ficcions entre ficcions fascina tot el deliri creatiu. Un epíleg ho acaba embolcallant tot. S’hi admet que d’aquella convulsió política i social només en queden pinzellades aïllades i que des de la revolució s’ha arribat a l’explotació. Pensotti parla de com el capitalisme utilitza els cossos humans com a mercaderia per extreure’n beneficis. La cinta mostra per exemple com tres presentadores d’un programa polític de TV van a un club de stripers masculins a prop d’Iguaçú i treu el cap també a l’explotació més inhumana en una fàbrica clandestina.

Dels set espectacles oferts per Kurnisovas al festival, Pamiselis (Diari d’un boig), basat en l’obra de Nikolai Gogol que retrata la gènesi del feixisme, és el més essencial. El magnífic actor Eimantas Pakalka narra amb gran expressivitat l’evolució d’un home que perd la seva identitat i, a mesura que entra en una delirant bogeria, es converteix en un megalòman que reprodueix esquemes propis dels dictadors més reconeguts.