L'«¡A por ellos!», versió TV-3

Disfrutem molt a casa amb els paranys que habitualment practiquen a Preguntes freqüents. Els surten uns programes que semblen el martiri de sant Llorenç en versió televisiva. És una mena de l'«¡A por ellos!», però made in TV-3. La tècnica consisteix -ja els ho vaig explicar el dia que la van aplicar a Javier Nart o a Anna Balletbó- a enxampar una criatura que saben que no combrega amb la parròquia mediàtica indepe. L'envolten d'una tropa de creients fervorosos, a més del públic assistent en pla hooligans; i entre tots li claven una rebregada que els serveis sanitaris de TV-3 l'han de reanimar a la sortida.

Aquesta setmana van elegir com a víctima l'economista Gonzalo Bernardos. Primer el van fer seure cara a cara davant del televisiu Santiago Niño Becerra, economista que, pel que sembla, ara abraça el procés amb una convicció cega i preciosa. La veritat és que el cara a cara entre aquests dos mestres de la ciència econòmica era atractiu. Sempre que s'hagués mantingut l'equilibri d'un davant l'altre. Però en un moment donat, el presentador Ustrell es va aixecar -¡ah!, quina lletra més bona que fa aquest noi, amb quina disciplina compleix les ordres- i va cedir el seu lloc a un tercer, en aquest cas al també economista, membre de la CUP i acreditat pastisser, segons descrivien els rètols, Josep Manuel Busqueta. Home, comprenguem-los. Convenia sumar gladiadors, perquè resulta que no solament no s'estaven menjant amb patates Bernardos, sinó que era ell qui se'ls estava menjant a ells. Tremendo.

Notícies relacionades

‘Adivina qué hago’ torna

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

Ben mirat, la cosmogonia de Niño Becerra és pintoresca. Va dir que, de sobte, un dia, va fer una regressió fins al 1980, es va posar a fer misteriosos números i li va sortir que Catalunya té un dèficit acumulat de 529.000 milions d'euros. ¡Ahh! Bernardos va estar a punt de caure de la cadira, mig al·lucinat i mig partint-se de riure. El discurs de Bernardos era diferent. Parlava de solidaritat. Que si Catalunya, o Euskadi, són més riques, és normal que part de la seva riquesa serveixi per a Extremadura o Andalusia; de la mateixa forma que Barcelona i la seva potent àrea ajuden zones deprimides de Catalunya. Però la solidaritat els irritava. No en feien cas. Intentaven ridiculitzar el díscol.

¡Ahh! Hi va haver un temps en què TV-3 volia ser la BBC. Fa tants anys d'allò que avui sembla mentida.