Évole colla Maduro

Després de la incursió en la guerra de Síria i l’Iraq, Jordi Évole prossegueix avui la temporada amb una entrega dedicada a un os dur de rosegar, Nicolás Maduro. Salvados (La Sexta, 21.20) arriba amb molt de soroll abans i després de la gravació de la trobada, al palau de Miraflores, seu del govern de Veneçuela. Abans, perquè va ser el mateix president del país el que va anunciar l’entrevista amb Évole després de rebre un vídeo seu amb la petició; i després, perquè el mandatari es va queixar del qüestionari al qual el periodista l’havia sotmès. «Va ser com si fos a Guantánamo», va arribar a exclamar.

«En la distància curta és cordial i amable, molt bon conversador», comenta Évole, «sorprès» per l’arenga del líder chavista. «Forma part del món Maduro», afegeix. «Òbviament, quan vaig començar a entrar en matèria, hi va haver moltes preguntes que no li van agradar, i potser no està acostumat que li preguntin segons quines coses», pensa.

El periodista assegura que no hi va haver cap tipus de condició prèvia per a la conversa ni per part de l’entrevistat «ni de l’oposició veneçolana ni dels més antigovern». Així, en el qüestionari –segons Maduro, amb «98 preguntes enverinades i dues una mica suaus per dissimular»– apareixen temes com l’escassetat d’aliments i medicaments –el president s’hi refereix com a «vulnerabilitat alimentària»–, la repressió en les protestes de l’oposició i els presos polítics. 

Salvados va recórrer durant cinc dies San Agustín, un dels barris més humils de la capital. «Vaig poder parlar amb gent que havia sigut molt chavista i que ara està molt desencantada», explica Évole. Algunes d’aquelles converses són les que el periodista li mostra, a la tauleta, a Maduro al llarg del programa, gravat amb una il·luminació molt tènue i només accentuada pels retrats de Simón Bolívar, figura essencial en la història de Llatinoamèrica.

Històries de la gent

«A Veneçuela se la utilitza políticament per desprestigiar-la. Si ens preocupem realment pel país, intentem preocupar-nos per les històries de la gent que ho passa malament», reflexiona. I aquestes vivències són les que nodreixen la primera part de l’emissió, en què Évole comparteix un cafè i conversa amb tres veïns. 

També en aquests primers minuts intervé la periodista Alicia Hernández, que constata que l’interès en la premsa espanyola per Veneçuela ha augmentat en els últims temps «coincidint amb la irrupció de Podem».

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

La política interna, la dependència del petroli, els líders amb qui Maduro té més o menys afinitat i la situació d’Espanya i Catalunya són altres dels temes tractats. Sobre la qüestió de si Veneçuela reconeix la república independent de Catalunya, el mandatari s’escapoleix. «És la pregunta més provocadora que m’has fet avui», respon al periodista.    

Però, ¿tenia gat amagat la cita a Miraflores? «Segur que sí –exposa Évole–; però això passa amb totes les entrevistes. Rajoy, Puigdemont i qualsevol altre líder polític sempre busquen el moment i la situació, tot i que com que a Maduro li vaig preguntar el que vaig voler, no tinc cap problema amb això». Ni amb això ni, tenint en compte el resultat –que donarà per a dues emissions–, amb les 30 hores que va haver d’esperar el seu interlocutor, tot i que les esperes «desesperen».