ENTREVISTA

Raúl Pérez: "Donald Trump és un caramel per als imitadors"

L'humorista que dobla el protagonista d''El show del presidente' a Comedy Central assegura que el més difícil de la seva feina ha sigut "americanitzar-lo"

També confessa que li fa "pena" que 'Crackòvia' no segueixi en antena perquè el programa de TV-3 estava "en un moment molt dolç"

undefined37053651 mas periodico el imitador de donald trump de late motiv foto171004203508

undefined37053651 mas periodico el imitador de donald trump de late motiv foto171004203508

3
Es llegeix en minuts
Juan Carlos Rosado / Madrid

Raúl Pérez dobla Donald Trump a El show del presidente (Comedy Central, dijous, 23.50 hores). A l’humorista i imitador madrileny se l’ha pogut veure a Crackòvia emulant, entre altres, Andrés Iniesta, Rafael Nadal i Josep Pedrerol, així com en la nova temporada d’Homo zapping (Neox). Ara participa en Tu cara me suena i intervé en el Late motiv d’Andreu Buenafuente (#0).

–¿Què va pensar quan li van proposar la idea de posar la veu a Trump a El show del presidente

–Com que ja tenia el personatge fet en programes com Late motiv, em va semblar molt bé. Al ser també actor de doblatge i tenir controlat el personatge, el repte era interessant. Em va encantar la idea.

–També té l’avantatge d’haver-lo imitat ja moltes vegades… 

–Sí, quan va sortir elegit president, sabíem que es convertiria en un personatge molt atractiu per als imitadors. És un caramel per a nosaltres. Aquí tenia un cert avantatge.

–¿Què és el que més li va costar d’ell?

–Al principi desconeixíem molt com parlava, fins que al final va adquirir molta rellevància al ser elegit candidat oficial. El que costa més és americanitzar-lo una mica i pensar en la quantitat de coses que li poden sortir per la boca. Aproximar-me a la seva veu ho vaig aconseguir en un temps relativament curt. No em va costar gaire.

–¿Com es passa d’enginyer tècnic de telecomunicacions a viure com a humorista i imitador?

–Per circumstàncies de la vida. A la feina vaig conèixer una persona que tenia relació amb el programa Las noticias del guiñol de Canal+. Vaig fer una prova i em van agafar. Vaig estar sis anys en aquell espai. Va ser una referència brutal en aquella època.

–¿Quin personatge li surt millor?

–No ho sé. Estic orgullós de molts. Últimament la gent em reconeix més per Josep Pedrerol, que ha triomfat també bastant a Crackòvia, a TV-3. Al personatge de Pedrerol li tinc bastant carinyo perquè a més el Josep sempre m’ha transmès que li agrada la meva imitació.

–¿Es considera el millor imitador d’Es-panya, com comenten a la xarxa? 

–La feina que faig m’agrada i em fa disfrutar. Si em consideren un dels millors, em sembla meravellós. Però n’hi ha moltíssims que són molt bons. Com Carlos Latre. Ell ens va començar a obrir camí als imitadors. M’agrada molt aquest mètode, aquest perfeccionisme de Latre. Però tots tenim bones imitacions i és molt difícil establir classificacions.

–¿Tornarà a Crackòvia?

–No ho sé. En principi no s’està gravant res, però espero que torni. Em fa una mica de pena perquè el programa m’agrada. L’evolució que ha tingut ha sigut important i estàvem en un moment molt dolç. Ja teníem una mecànica, una complicitat i una integració dins l’equip brutal.

–¿Com treballa un madrileny en un programa dirigit per culers? 

–Jo he treballat molt bé. L’acollida va ser boníssima i no he tingut cap problema. Fins i tot he parlat català. Com a imitador que soc, tinc capacitat per adaptar-me i per ser camaleònic. Tinc facilitat per als idiomes i ja en parlo cinc o sis.

–¿Li ha creat algun problema ser merengue 

–Cap. Som actors imitadors i això està per sobre del fet que siguis d’un equip o d’un altre.

–¿I algun personatge a qui li costi imitar?

–Sí. Encara no em surt la veu d’Iñaki Gabilondo. I mira que ho he intentat. És increïble que no em surti. Ja em genera una mena de frustració, però no hi ha manera. Es va plantejar per als guinyols de C+ que el presentés el d’Iñaki Gabilondo amb la meva veu, però al final no va sortir i van posar Michael Robinson.

Notícies relacionades

–I els divendres, a Tu cara me suen

–Sí, és un salt qualitatiu i un somni fet realitat. Feia temps que volia estar en aquest xou, i vaig haver de passar un càsting molt exigent.