ENTREVISTA

Mónica Cruz: "Hi ha molta feina darrere el meu paper a 'Velvet colección'"

L'actriu dona vida a Carmela Cortés, una 'bailaora' gitana en l''spin off' de la sèrie d'A-3 TV produït per Movistar+, que acaba d'anunciar nova temporada

ialvarez40200880 barcelona  20 09 2017  presentaci n de la serie velvet en el171005172647

ialvarez40200880 barcelona 20 09 2017 presentaci n de la serie velvet en el171005172647 / Mireia Reynal

2
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després d’uns anys que va rebaixar el ritme de treball per fer el paper de mare, Mónica Cruz (Alcobendas, Madrid, 1977) ha tornat amb dos projectes actualment en antena: dona vida a una bailaora gitana a 'Velvet colección', 'l’spin off' de Movistar+ de la sèrie d’A-3 TV (que tindrà una altra temporada), i té una secció a 'El hormiguero' (A-3 TV). És feliç. 

–Vostè ha definit el seu paper com un gran regal.

–Sí, perquè Carmela Cortés és molt autèntica. Em fascina, perquè sent dona i gitana, va molt per davant de la seva època. Vol portar el flamenc a dalt de tot. Arrasa per allà on va i és una meravella de personatge. Per construir-lo, he pres les referències de Lola Flores i Carmen Amaya, que eren dos toros. 

–No són les úniques gitanes en qui s’ha inspirat...

–També en aquelles amb qui vaig conviure en els meus anys de gires amb la companyia de Joaquín Cortés. Volia fer aquest paper des del respecte, perquè admiro molt la raça gitana. Tenen un art infinit i transmeten la seva energia siguin on siguin. 

–¿El caló és de collita pròpia?

–Sí. Introdueixo expressions que es puguin entendre, encara que no les utilitzo tota l’estona, només quan em dirigeixo a la meva família… Això dona més profunditat al personatge. També he treballat la veu, la forma de ballar...

–¿Li va resultar difícil reprendre el ball? 

–No, perquè, per sort, havia començat a fer classes de ballet, ja que per a mi és com una teràpia. És que m’avorreix molt fer entrenament. I quan em va arribar el personatge, vaig començar a practicar sense parar. Perquè sé el que és el ball i que s’ha d’assajar molt per fer aquests números. Hi ha molta feina al darrere. 

–Durant un temps es va prendre amb calma la seva carrera per exercir de mare.

–Sí. Treballava, encara que en altres coses, com en els meus dissenys. Em vaig permetre rebaixar el ritme i espero que si repeteixo l’experiència de la maternitat, ho pugui tornar a fer.

–¿Li ha anat bé a nivell personal?

–Han sigut sis o set anys, però m’han servit per agafar aire. Però ja no soc la mateixa. He sigut mare i estic en una altra dimensió. Encara que, com que venia de molts anys de molt treball en el ball (vaig començar als 4 anys), el cos ha respost, perquè té memòria. El que més m’ha costat ha sigut retenir els passos. Perquè, com qualsevol mare, tinc tantes coses al cap…

–Se la veu molt perfeccionista...

–És que en el ball no es pot ser d’una altra manera. I tota aquesta disciplina me l’he portat a la meva vida personal.

–Té secció a 'El hormiguero'.

–Estic en un programa que és el número u, m’ho passo bomba i em cuiden. El que faig és riure’m una mica de tendències una mica estranyes i absurdes. Estic molt contenta. 

Notícies relacionades

–¿Malgrat les crítiques inicials? 

–No em puc fixar en les crítiques, ni en les bones ni en les dolentes. No pots pretendre agradar a tothom. Però hi estic tan còmoda, que no tinc ni sensació de directe ni de res.