Alicia Borrachero: "La duquessa de la Victòria seria avui una emprenedora"

Alicia Borrachero ha tornat a la televisió amb 'Tiempos de guerra' (dimecres, 22.40), la sèrie d'Antena 3 en què interpreta Carmen Angoloti, duquessa de la Victòria. L'actriu (Madrid, 1968) repassa també aquí els seus últims treballs televisius i la seva trajectòria professional.

–¿Què és el que li va cridar més l’atenció quan va llegir el guió?

–La situació extrema en què viuen les protagonistes, que les fa enfrontar-se a moltes coses: la guerra de fora i la de dins. Crec que és un gran encert que puguem parlar o explicar una part de la història d’Espanya i al mateix temps portar els personatges a una situació bèl·lica. Si avui ens en anem a Síria, de cop i volta, a obrir un hospital al front amb cinc noies inexpertes, això et posa en contacte amb la vida, la mort, la por, el dolor, l’amor, l’esperança i amb tu mateix. Tots els personatges passaran per tot això. Crec que és una sèrie que té molts ingredients. Són dones i homes que tenien uns ideals en una època en què el concepte del que és heroic i dels valors era molt important. 

–¿El seu personatge exerceix més de duquessa o de cap d’infermeres?

–Més que d’infermera, exerceixo de representant de la Reina. Duquessa és una cosa que no deixa de ser mai perquè la que ho és, ho és. Però ella no va d’això. El que veiem més és una dona que va a la guerra. Ella és la primera que és un militar, encara que vagi vestida amb còfia. Però està al servei de la salut. Les armes que ella utilitza són una gran força d’esperit, una vocació profunda i fonda i un caràcter absolutament marcial.

–¿Es va inspirar en algun personatge?

–No. El que he fet és llegir la seva biografia, perquè aquesta dona va viure i va existir. En la biografia hi ha els fets, que és una cosa descomunal. Tot el que va fer aquesta dona en nom de la Creu Roja a Espanya, acompanyar els Reis a l’exili, ser capturada en la guerra civil i curar a la presó les recluses. Després la va rescatar un argentí i la va amagar en un vaixell. La seva història és apassionant. M’he inspirat en els fets, perquè jo no sé com era, però per les fotos que he vist crec que la de la ficció és una dona amb més geni i avançada al seu temps. Té uns principis morals i de fidelitat a la Corona pels quals hauria donat la vida.

–¿Coneixia la història de les infermeres?

–No, em ve de nou. Quan vaig començar a llegir sobre la duquessa em vaig quedar perplexa i vaig pensar per què no s’estudia al col·legi. És impressionant. A més de la seva tasca en la infermeria, va fer moltes coses fins que va morir molt gran. Fins i tot va promoure la construcció d’esglésies a Madrid. Ara seria una dona emprenedora.

–¿La seva vida familiar estava relegada a un segon pla?

–Era una altra època. Estava casada amb el duc de la Victòria, un militar. Feien una vida típica d’aquella època, però no van tenir fills. La seva vocació va ser entregar-se a aquelles missions en benefici dels altres.

–¿Què la va sorprendre més d’ella?

–La necessitat que té d’alleujar el dolor. Però no com una santa ni una verge, sinó amb un realisme enorme. En ella hi ha alguna cosa que no pot suportar i que té a veure amb el patiment. Una vida incansable dedicada a obrir hospitals i a enfrontar-se a la mort mirant-la de cara. Això és vocació profunda. Hi ha una escultura d’ella a Madrid amb una creu roja i un soldat morint als seus braços. És un personatge molt gran d’esperit.

–¿Quina companya de 'Tiempos de guerra' l’ha sorprès més?

–Això és com escollir entre els fills. Per a mi totes són com les meves filles. Cada una és un món. Amb Amaia Salamanca vaig coincidir a 'La embajada', però molt poc. Aquí l’estic coneixent més perquè els nostres personatges coincideixen en moltes escenes. És una dona amb un fons molt bonic i una gran persona. I com a actriu, està fent coses, com l’obra de teatre de Mèrida ('La Orestíada'), que l’estan fent florir. A Anna Moliner no la coneixia, però estic absolutament enamorada tant d’ella com del seu personatge. El públic l’adorarà perquè és tendra, divertida, innocent, valenta… És molt maca. Amb Verónica Sánchez no havia coincidit mai. Tinc un equipàs.

–Juga amb avantatge, perquè ja tenia experiència en el tema mèdic…

–Sí, m’ha ajudat 'Hospital Central'. Al principi va ser una mica revival. Però aquella era una altra època i es feien les coses de manera més rudimentària.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

–¿S’apuntaria a una expedició d’infermeres com a 'Tiempos de guerra'?

–No en tinc ni idea. Hauria de veure si estic preparada. Si ajudaria o seria més aviat un problema.