Els satèl·lits també són 'verds'

Penjats sobre els nostres caps, a uns 36.000 quilòmetres d’altura, els satèl·lits de comunicacions són uns ginys fascinants que, només en el camp de la tele, ens permeten disfrutar en directe amb la Vuelta a Espanya, o veure si plou, o no, a Nova Zelanda. Però els seus indubtables avantatges tenen contrapartides: contaminen molt i estan omplint de moltíssimes deixalles espacials tot l’espai que envolta la Terra, que no és infinit. Conscients d’aquesta realitat tan políticament incorrecta, els satèl·lits de nova generació estan sent dissenyats per ser molt més eficients i, per tant, menys contaminants.

Així, aquest 2017 passarà a la història com l’any en què els satèl·lits van començar a tenyir-se de verd, al llançar-se els primers que substitueixen part del contaminant carburant químic per la neta propulsió elèctrica i, el que és més fascinant, amb coets/llançadora reutilitzables, que no es queden orbitant.

«En els més de 30 anys que fa que estem llançant satèl·lits, mai s’ha deixat d’innovar i millorar el servei», explica Luis Sahún, director general a Espanya de SES/Astra, primera potència mundial en satèl·lits de comunicacions. Sahún afirma que el salt que viurà aquest mercat a partir d’aquest any serà espectacular.

«En el camp dels satèl·lits geoestacionaris, situats a 36.000 quilòmetres d’altitud, acabem de llançar el SES-12, primer de la nova generació de HDS, que incorporen processadors digitals, que permeten una flexibilitat més gran i reorientar focus de cobertura sobre la terra –explica Sahún–. Però també incorporen un revolucionari sistema de propulsió elèctrica que permet estalviar moltíssim en el tradicional sistema de carburant químic».

Segons el directiu de SES, el gran avantatge de substituir per electricitat el carburant convencional és, a més de l’indubtable benefici ecològic, el pes de càrrega. «De les habituals 5,5 tones passem a 3 o 4 tones, cosa que significa un estalvi que ronda el 40%, que es pot aprofitar per a més càrrega útil», apunta Sahún, que ressalta la gran eficiència (de recàrrega elèctrica) que s’ha aconseguit amb els panells solars que incorporen aquesta nova gamma de satèl·lits.

La segona gran revolució ecològica que ha arribat són els coets reutilitzables, una possibilitat que fins fa ben poc era pura ciència-ficció i que ara obre camps que van més enllà de penjar un satèl·lit de tele: arribar a Mart.

El coet reutilitzable va ser una realitat –després de moltes proves i diversos fracassos– fa un parell d’anys amb SpaceX, empresa nord-americana creada pel visionari Elon Musk (creador de Pay-Pal i de la fàbrica de cotxes elèctrics Tesla). Aquest grup aeronàutic va llançar un coet Falcon9. Aquest va arribar a l’espai exterior, i després va tornar a la Terra i va aterrar en una plataforma enmig del Pacífic (per seguretat) que es va batejar, és clar, «Of course I Still Love You» («Per descomptat que encara t’estimo»).

I una de les primeres empreses que van apostar (i se la van jugar) per aquest innovador sistema va ser SES: el mes de març passat va utilitzar un Falcon9 per llançar el seu satèl·lit SES10 (que cobreix Llatinoamèrica). Al marge de pensar en verd, també hi ha poderoses raons crematístiques: «Són llançaments que costen entre 30 i 40 milions de dòlars menys», explica Sahún.

AMB RETROPROPULSORS / «Amb l’entrada de SpaceX canvia totalment el panorama del sector –assegura Sahún–, perquè la reutilització (Musk afirma que es pot reutilitzar ¡fins a 20 vegades! el mateix coet) fa que els preus baixin molt, permet fabricar i llançar més de pressa i, és clar, obre un nou front de gran competència entre les empreses del sector», explica el directiu de SES/Astra, que avança que el SES14 es llançarà abans que s’acabi aquest any amb un Falcon9 des de Cap Canaveral (Florida, EUA).

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Segons explica Sahún, el coet Falcon9 llançarà el satèl·lit SES14 a l’espai i, després de perdre la seva primera fase d’ignició, el deixarà en una òrbita pròxima a la que té assignada per emetre. Llavors, la segona fase del coet, que haurà assolit gairebé els 40.000 quilòmetres d’altitud, caurà de nou sobre la Terra a 2.900 milles per hora. «Per a aquesta fase, el coet té uns retropropulsors que faran que la seva velocitat de caiguda es redueixi fins a les 4,5 milles per hora, que és la velocitat amb què es posarà, dret, sobre la plataforma», explica Sahún. El director de SES/Astra apunta que la idea és que aviat aterri en el mateix punt on va ser llançat en terra ferma.

«I aquest mateix coet volen que pugui ser llançat de nou 24 hores després d’aterrar, però encara estan lluny d’això... De moment, triguen un any», reconeix Sahún, per a qui aquest és un detall nimi davant el gran avantatge: un llançament amb un Falcon9 suposa un desemborsament d’uns 62 milions de dòlars, i 200.000 dòlars tornar a preparar-lo per a la reutilització. El llançament en un coet convencional són més de 100 milions de dòlars. Això sí, són diners caiguts del cel.