HUMOR

Buenafuente a Risto: "Riure és l'única sortida"

El còmic català respon en el seu blog i en el seu programa de tele a l'indignat publicista per treure suc al seu casament

olerin36668591 barcelona  19 de diciembre de 2016  andreu buenafuente en la170612162646

olerin36668591 barcelona 19 de diciembre de 2016 andreu buenafuente en la170612162646 / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
ANDREU BUENAFUENTE

Poc després que el publicista Risto Mejide retragués a Andreu Buenafuente, en el seu article dominical d'EL PERIÓDICO, haver-se rigut de la seva relació, i el seu casament, amb una dona molt més jove que ell, el còmic català ha volgut respondre a l'atac des del seu blog.

Hores després, l'humorista també li ha dedicat unes paraules en el seu programa 'Late Motiv', que s'emet en el canal #0 de Movistar+.

Aquest és el text íntegre de la seva resposta en el blog:

«L’humor serveix perquè si veiéssim la veritat saltaríem d’una roca. És pensar que cada dia es pot ser millor però mai s’arriba a estar bé».  Jonas Jonasson

    

El primer que vull aclarir és que jo no estic en guerra amb ningú. Ho dic perquè alguns mitjans, àvids de brega, titulaven així. Una guerra es produeix quan dos es volen barallar i aniquilar. Almenys per la meva part, ni la més mínima intenció. El primer que vaig pensar al llegir el teu article és que era una broma. Això deu ser deformació professional. Com que soc còmic (gairebé 24 hores al dia) crec que tothom està sempre de conya, cosa que, per cert, seria fantàstica tot i que utòpica. Vaig pensar que no podia ser que una persona tan llesta com tu, tan coneixedora dels mitjans, les seves claus, les seves repercussions, tan immersa en ells i que fa tant de temps que navega sota els focus, s’apuntés a limitar l’humor. No pot ser i segurament no deu ser així.

     EL MEU CAP DE PALLASSO

T’explico com va el meu cap de pallasso (fins on jo sé): jo me’n ric de TOT. A vegades ho dic i ho faig; altres, no. La gent del carrer és pitjor que jo, beneïts siguin. Els xats de WhatsApp serien la radiografia de l’humor espanyol. Descarnat, sense misericòrdia, negre a vegades, ràpid i afilat. I en aquest país, amb aquesta gent, hi soc jo i això és el que he mamat. Treballo per a ells i per a mi. Els del meu equip i els de la meva productora també són així. Benediccions per a ells, parafrasejant Sandro Rey. El meu combat permanent consisteix a estar sempre a l’altura d’això. El meu arxienemic: el blanc.

Per intranscendent, per neutre, per oblidable. El dia que senti que perdo aquest combat, que m’he acomodat, que respecto massa, serà el moment de deixar-ho. Vindran altres còmics amb menys escrúpols, com ha de ser. Com diu el meu amic Xavi, fem humor fins i tot del que respectem. Aquesta és la nostra naturalesa. És una cosa bipolar, ho sé, però és així. Al carrer, els bars, les oficines i els xats es fa molta broma amb el teu casament i la vostra diferència d’edat. I amb mi també. De les meves anades i vingudes o del que sigui. D’això no se’n salva ni Déu. Entendre-ho és relaxar-te i, almenys jo, no sempre ho aconsegueixo. T’invito a revisar els teus nivells d’autoparòdia. Sempre són baixos, almenys els meus. Si m’hi arribés, em clavaria una puntada als meus propis ous per activar-me.

Veig que has enfocat les teves queixes cap al terreny emocional i personal, cap al triomf de l’amor i els nostres prejudicis. Fins i tot afegeixes unes quantes cites de persones en la teva mateixa o semblant situació. No puc estar-hi d’acord, perquè jo no feia bromes sobre elles, no les conec

Feia broma amb el teu cas. Feia broma sobre aquest senyor amb ulleres arribat de la publicitat que va irrompre com un cicló a la tele, sempre enfadat i amb males maneres. El senyor que després es va aclarir les ulleres, va derivar cap a l’autoajuda negant-la, després va passar a entrevistador i ara regenta un programa sobre l’amor (o no). És a dir: EL PERSONATGE. Res personal, com els negocis.

LA PARÒDIA NO QÜESTIONA RES

Vaig pensar (i ho segueixo fent) que al fer-nos partícips de la teva bonica història d’amor per terra, mar i aire (de la qual m’alegro), estaries preparat per a la ironia, la burla, la broma, la paròdia i tot això. La paròdia no qüestiona res, es queda en la superfície, les formes. El fons és íntim, res a dir.

Notícies relacionades

 Si en algun moment t’has sentit malament, et demano disculpes però no puc parar. No sabria com fer-ho, deixaria de ser jo, de ser nosaltres. Després de gairebé 30 anys en això, sé que l’humor és com respirar, l’única sortida. M’equivoco unes tres vegades al dia (inclosa la jornada laboral) però segueixo addicte a això, a passejar pel filferro del que és  correcte i a caure de tant en tant, soc un jonqui del riure acompanyat per un meravellós grup que disfruta de tot això i del fet que sigui provisional i màgic. I així seguirem.

Et diré més: t’invito a venir al meu programa (com ja vaig fer quan vas treure el vídeo de Mía) per riure junts. En aquella ocasió no vas poder, però el meu sofà segueix a la teva disposició i a la de la teva dona. Tant de bo, en la teva pròxima visita es compleixi el que tu mateix vas dir l’última vegada que vam coincidir en un plató: «El més meravellós que hi ha en la vida és que algú et faci canviar d’opinió». ¿Seré jo, Senyor?