LA HISTÒRIA D'UN NEN PRODIGI

L'il·lustre catedràtic de 'Crónicas marcianas'

Carlos Blanco és avui un professor de Filosofia amb tres carreres, que parla set idiomes, ha publicat 19 llibres i, des de fa dos anys, és el membre més jove d'una associació de ments brillants

 

  / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Serielizados Fest rescatava aquesta edició la figura de Rubén Martínez, el nen que va ser una estrella de la tele als anys 90 i que ara treballa a la fusteria del seu pare. Un nino trencat. A ‘Cròniques marcianes també hi apareixia un nano de 12 anys, Carlos Blanco, que meravellava amb els seus discursos sobre Egipte. La tele va ser per a ell un mitjà per vomitar tant de coneixement precoç, però no un fi, i als 31 anys, havent assolit el seu somni de ser professor, investigador i escriptor (acaba de publicar el seu llibre número 19), recorda aquella etapa amb verdader afecte.

Blanco sempre ha viscut la vida a gambades. Si als 7 mesos es feia entendre amb balbucejos, als 2 anys, les paraules escrites ja no tenien misteri per a ell. Era com si tingués pressa per estudiar. «L’important no és començar molt aviat, sinó aprofitar-ho i continuar», assegura. Va néixer superdotat, però no es va quedar amb això: «La capacitat és un element genètic, però també fa falta motivació interna per aprendre, voluntat i curiositat», assegura aquest professor de Filosofia de la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. Ell en tenia, i als 21 anys ja era llicenciat en Filosofia, Teologia i Químiques. A més, parla set idiomes i sap una mica d’àrab, llatí, egipci, grec, hebreu i copte.

DOS ANYS AMB SARDÀ

La seva gran motivació, la seva obsessió, va ser imbuir-se de la civilització egípcia. Com molts nens de 8 anys, sí, encara que no tots acaben sent l’egiptòleg més jove d’Europa als 12. «Quan un tema m’interessa, no puc evitar entrar-hi fins al fons, escrutar-lo.... I així ho vaig fer amb Egipte, Sumèria i Mesopotàmia», diu. Ana Rosa Quintana va tenir coneixement d’aquest portent i el va portar al seu 'Sabor a ti'. Dies després, Ramon Mainat el convidava a 'Crónicas...' «Hi anava només a una entrevista i m’hi vaig quedar gairebé dos anys», es congratula.

A casa no ho veien clar. «El meu pare era més escèptic –confessa–, però Xavier Sardà li va dir que estaria sol i parlaria dels meus temes... I em vaig sentir molt còmode i estimulat». Arribava amb els seus llibres (que no utilitzava, però li donaven seguretat) i dialogava amb el seu amfitrió, a qui la càmera enxampava bocabadat. «Era com un examen setmanal, molt divertit –assegura–. Portava idees, però un cop allà l’esquema es trencava».

UNA GRAN EXTRAESCOLAR

Per a un nen tan àvid de coneixement, agafar el pont aeri cada setmana per anar a la tele era la millor extraescolar: «Aprofitava per visitar el meu amic Terenci Moix; viatjava, sopava amb personalitats...», recorda. I va passar de la soledat de la biblioteca a la bogeria de la fama. «M’escrivien i trucaven a la tele... No podia ni anar pel carrer. Jo, que sempre he sigut molt reservat, ho passava una mica malament».  Tot i que el que rebia eren admiració, afecte…  Encara ara, de tant en tant li demanen un 'selfie'. 

No obstant, el seu pare no tenia per què témer per la sobtada fama, ja que no es va deixar enlluernar. «Era un perill real. Però jo ho vaig veure com una oportunitat per conèixer gent interessant. L’èxit, si ve, perfecte, però valoro més una creació intel·lectual», reflexiona. I no ser tractat com un friqui en un programa en què van abundar. «Sardà va prometre respecte i ho va complir escrupolosament», assegura, agraït per donar-li l’oportunitat d’abandonar la seva soledat. I és que la vida d’un nen que treu matrícules no és fàcil. «L’hora del pati no ho era, perquè no tenia amics de la meva edat. M’acabava escrivint amb professors», diu  sense gens d’amargura.

'EL GRAN QUIZ' I '20P'

L’experiència televisiva no va acabar a 'Crónicas...' Després va treballar en dos concursos culturals de Cuatro: 'El gran quiz' i '20p'. «Va ser l’últim test per veure si volia fer televisió». I va ser no. «Ara faig participacions puntuals, com entrevistes o algun debat de La 2, però un programa m’exigiria molta dedicació», diu. De fet, cada any rep alguna oferta que rebutja.

MEDIASET

Al concurs 'El quiz', amb el presentador, Josep Lobató.

Notícies relacionades

Entre classes, conferències, viatges i llibres, li queda poc temps per consumir tele. Quan ho fa, se centra al Canal 24 horas, els informatius i programes de La 2: «La gent busca respostes ràpides, fàcils; informació immediata... i tot el que sigui reflexió no està tan valorat», es lamenta aquest professor de Filosofia que no és un Merlí però tampoc un os: «Intento no suspendre ningú. Per a què generar un malestar», admet. ¿I si fos pare d’un mal estudiant? «L’estimaria igual, però preferiria que no fos el cas. Encara que seria una bona cura d’humilitat», reconeix.

Des de fa dos anys pertany a la World Academy of Art and Science, una associació de savis fundada per Albert Einstein on es fa amb ments brillants. I de la qual és, un cop més, el membre més jove. Segueix tenint pressa. Per si de cas, recordin el seu nom: Carlos Blanco. Potser sonarà en alguna futura edició dels Nobel.