'Mozart in the jungle', 'in crescendo'

Els camins d’una sèrie cap a l’èxit són insondables. En el cas de 'Mozart in the jungle', la producció d’Amazon protagonitzada per Gael García Bernal, passen per les memòries d’una oboista, una mala coincidència amb la sèrie 'Girls' i els premis Globus d’Or.

Tot va començar quan l’actor i productor Jason Schwartzman va llegir una crítica del llibre de Blair Tindall: una mirada al món de la música clàssica a Nova York i els seus protagonistes, subtitulat 'Sexe, drogues i música clàssica'. Schwartzman en va aconseguir els drets, va parlar amb el seu cosí Roman Coppola i amb el director Paul Weitz i junts van començar a desenvolupar un episodi pilot per a la cadena HBO, un canal al qual atreia la història tal com l’havien adaptat, actualitzant-la respecte als 80 i 90 que retratava el llibre, però mantenint una jove protagonista femenina i la Gran Poma com a escenari.

Llavors va coincidir l’arribada i el triomf de la sèrie 'Girls', que ja cobria aquests dos elements, i 'Mozart...' va haver de mudar-se. Llavors va trobar casa a Amazon i es va posar en marxa amb un repartiment liderat per García Bernal, que encarna el jove i revolucionari director Rodrigo, que relleva el veterà encarnat per Malcolm McDowell en la fictícia Orquestra Simfònica de Nova York, i Lola Kirke, com la jove oboista Hailey. En els capítols de 30 minuts es fusionen comèdia, idil·lis amorosos, sexe i una mirada una mica punk al món de la música clàssica. Però també s’obre una inusual finestra a la rebotiga d’aquest món, als conflictes laborals i sindicals, a la vida diària de músics que, no gaire sovint, són material central de guió. I així, a poc a poc la sèrie es va anar fent un tímid lloc en la disputada lluita per l’audiència.

«Era una obra tapada fins que va arribar el Globus d’Or», va explicar Kirke. I parla del guardó a la millor comèdia que la sèrie es va emportar el mes de gener passat, amb gran sorpresa de tots i desbancant 'Transparen', un altre producte d’Amazon. I, a més a més, aquest reconeixement va ser coronat amb el Globus d’Or al millor actor, per a García Bernal.

«Aquesta sèrie és un dels llocs més lliures on he estat», va assegurar l’intèrpret mexicà. «Puc explorar, volar... I existeix la sensació que tenim un camí en què podem fer el que vulguem, i ens deixen fer encara més», va dir l’actor, que no va parar de lloar Amazon. I Weitz s’hi va sumar : «Qualsevol idea que tinguem, Amazon sembla disposada a acceptar-la i seguir-la».

ESTRENA A ESPANYA

En la tercera temporada, que avui s'estrena als EUA (i demà, a Movistar+), el viatge artístic n’inclou un de físic i real: part dels episodis transcorren a Venècia. La sèrie suma l’òpera, gràcies al personatge d’una diva del bel canto (interpretada per Monica Bellucci). I amb cameos com el de Plácido Domingo o el de Nico Muhly es confirma, a més, que aquesta producció és com un imant per a personatges reals de la música clàssica, que no desaprofiten l’oportunitat que representa la sèrie d’arribar a un públic que no sempre assisteix als seus concerts.

Notícies relacionades

Gael García Bernal: "La destrucció va implícita en el nostre desenvolupament"

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

Aquesta tercera entrega també portarà l’espectador a una nova fase en la relació entre els personatges de García Bernal i Kirke. L’actor es va limitar a resumir-ho amb un «és complicat». «És una d’aquelles coses que m’encanta, perquè no està definida», va explicar García Bernal. «Pren moltes formes, té moltes possibilitats... Com ha de ser l’amor». L’intèrpret també va aplaudir altres missatges que, en temps polítics convulsos als EUA després de l’elecció de Donald Trump, arriben a través de la sèrie. Així, per exemple, hi ha una parella gai que té un fill o l’origen llatinoamericà del seu personatge no passa de ser un fet anecdòtic.

«Els músics, més que molts altres artistes, ja han superat el tema de les nacionalitats, i les orquestres són plenes d’intèrprets de tots els punts del món», va dir García Bernal. «És normal, el més normal, valoren aquesta normalitat i la volen mantenir. És una sèrie de temes superats», va continuar. «Fem servir totes aquestes dinàmiques i les exposem com una cosa normal. Hem de fer això. I ara encara més. S’han de fer coses agosarades. Saltar junts el precipici». H