Roger de Gràcia: "La pressió ja me la posava la meva àvia amb els estudis"

Després de passar-se un any en el dic sec –durant el qual ha publicat la novel·la 60 dies a Cuba–, el periodista i comunicador Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) es llança des d’avui a un repte nou: dirigir i presentar el programa de Catalunya Ràdio Estat de Gràcia (16.00). No dissimula els nervis davant d’una empresa com aquesta, allunyada del mitjà al qual ens té acostumats, però es mostra entusiasmat amb el projecte.

¿Què va pensar quan li van proposar realitzar Estat de Gràcia? 

Que s’equivocaven [bromeja]… Em vaig posar molt content i el projecte em va fer molta il·lusió, perquè sóc un gran oient de ràdio de tota la vida. Havia fet moltes coses en aquest mitjà, normalment com a col·laborador, o programes d’estiu, i portar un vaixell d’aquestes característiques em comporta molta responsabilitat.

–Els fitxatges d’aquesta temporada a Catalunya Ràdio no han sigut una tasca fàcil. ¿Com ha viscut aquesta situació? Jo vaig parlar amb la direcció i des del principi em van dir que les coses eren complicades, i en l’empresa pública més. Ja estava avisat i sabia que s’havia de fer molta feina de despatx. I després ha arribat. Sé que des de la ràdio s’ha fet un treball espectacular per canviar i fer coses molt diferents. Catalunya Ràdio serà molt potent aquest any.

És una de les grans apostes de la tarda. ¿Li preocupa a l’hora de donar la talla i no decebre? És que de pressió ja me’n posava l’àvia des que era molt petit amb els estudis i ja tinc ficat al cap que en qualsevol cosa que faci, sigui petita o gran, hi he de posar el 100%. Si després no funciona, intento que no sigui per culpa meva. L’únic que puc fer és intentar arribar més puntual als llocs, que això sí que és un problema atàvic meu.

¿Volia canviar de rumb i aparcar la tele? No. Jo faig aquest treball de forma altruista per informar i de manera egoista per informar-me, perquè em sembla un luxe asiàtic estar en un programa on durant tres hores passarà gent tan sàvia que ens explicaran coses que jo m’emportaré a casa per sempre. És tot un privilegi.

Debuta en un espai en solitari… Sí, sí, ¿que no veu la cara d’histèric que faig? De moment, m’he tret moltes hores de son per preparar-ho tot tan bé com sé. No podem fer-ho més bé que ningú, sinó més bé que nosaltres mateixos, posant-hi totes les ganes i tota la passió. Només entenc treballar des de la passió, perquè, si no és així, no té sentit.

¿Quins seran els ingredients? Hi haurà coneixement i humor, perquè mirem el món amb certa ironia i distància. Serà un còctel molt bo. Però no serà un programa d’humor, sinó de passió pel coneixement. L’humor vindrà de manera intrínseca, perquè totes les persones que col·laboren en el programa, els anomenats ministres del Govern, prenen aquesta distància de dubtar d’ells mateixos, i això és la base de l’humor: saber riure’t del que veus i de tu mateix.  

Els polítics semblen incapaços d’arribar a acords. No és així a Estat de Gràcia. En la política tot és més lent, perquè hi ha més gent que s’ha de posar d’acord, però aquí ens hem posat dos d’acord, que sembla més fàcil, encara que miri com estan els pactes de Govern… Tenim un estat propi, però serà molt relaxat a nivell polític. Ens preocupa més l’aspecte humanístic que l’econòmic i el polític.

Llavors, ¿hi ha voluntat de despolititzar el programa? La ràdio ja té gent molt potent a nivell informatiu i nosaltres agafarem l’actualitat, la girarem, l’analitzarem, l’esbudellarem, la comentarem i la relacionarem amb la vida d’abans, la història, la literatura, la cultura, la ciència i l’antropologia. 

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

A diferència de la política real, vostè tindrà dos caps de l’oposició… En tenim dos de tot: dos caps de l’oposició [Iu Forn i Jaume Grau], perquè va molt bé perquè el Govern s’escapoleixi. Si es barallen entre ells, la gent es fixa en això i no en el que fa el Govern. És una cortina de fum fantàstica. I també perquè ens fiscalitzin el doble. També tenim dues vicepresidentes [Maria Sherman i Anna Ayala] en antena. I al darrere, l’equip de govern està format en un 99,9% per dones. ¡Olé la paritat!

Tan bon punt aterrin els caurà un debat d’investidura. No serà un inici plàcid. Intentarem informar objectivament del que està passant, i després fer una lectura del que hi ha al darrere dels gestos, les mirades. Hem de tenir aquesta visió de mirar amunt, avall i en diagonal.