Els impagaments del tripartit amenacen el futur de la investigació a Catalunya

Els missatges polítics esperançadors que centren en el coneixement i l'especialització científica el model productiu que ha de fer sortir de la crisi Catalunya, i la resta d'Espanya, xoquen estrepitosament amb la realitat de les institucions que haurien de conduir a aquest objectiu. Els centres biomèdics i biotecnològics dependents de la Generalitat de Catalunya estan passant el 2010 gràcies a l'aportació econòmica que els proporcionen els contractes amb la indústria, els fons europeus que van aconseguir competint amb altres grups científics o els estalvis que conservaven d'exercicis recents. El motiu és que les subvencions que els havia de proporcionar la Generalitat, partida inclosa al pressupost del Govern del 2009 i que havia de cobrir entre el 40% i el 80% del seu finançament total -del qual el 60% es destina als salaris-, no han arribat a alguns centres i a d'altres hi ha hagut endarreriments i retallades de diversa índole. En uns casos els diners es donen per perduts i en d'altres s'espera que només es tracti d'un retard en els pagaments.

En cas contrari, les retallades a la investigació a Catalunya seran molt superiors a les de la resta d'Espanya, contràriament al que proclamen els portaveus la Generalitat. Les trucades a la Conselleria d'Economia i Finances són constants, segons asseguren alguns afectats. El Departament de Salut ha optat per desviar tota explicació sobre el tema a la cartera del conseller Josep Huguet, responsable d'Innovació, Universitats i Empresa, i a Antoni Castells, que és qui en últim extrem reté, o suprimeix, els pagaments.

FINANÇAMENT EN SUSPENS / Aquesta situació s'afegeix a la total incertesa en què viuen els investigadors respecte al futur del seu finançament i el dels seus centres el 2011. Les subvencions per a l'apartat científic s'han decidit fins ara al Consell Executiu amb una periodicitat anual, una circumstància que, atesa la proximitat de les eleccions, s'ha anat ajornant fins al punt que en aquests moments no hi ha planificació per a l'any que ve. El probable canvi de responsables a les conselleries d'Economia, Salut i Universitats afegeix inquietud al món de la R+D. Aquest cúmul d'interrogants no és ignorat pels joves investigadors (un 33% procedents d'altres països) que durant l'últim decenni han anat nodrint una qualificada xarxa d'investigació que econòmicament ha arribat a ser de les més ben dotades d'Espanya. Així ho reconeixen els mateixos implicats.

OFERTES PER EMIGRAR / Diversos d'aquests investigadors, especialment els que van ser fitxats en algun brillant institut europeu o nord-americà i que van arribar a Catalunya amb la promesa de treballar i cobrar de manera digna, estan estudiant, per primera vegada des que són aquí, les ofertes que recurrentment els arriben d'arreu del món. La fuga dels nous cervells rescatats està a punt de reiniciar-se, han assegurat a aquest diari diversos d'aquests investigadors. «Els que hem treballat i estudiat en institucions europees de referència rebem amb freqüència ofertes d'altres països -diu Eduard Batlle, responsable d'investigació oncològica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona-. Això és normal, però fins ara jo no n'havia fet mai cas, ja que vaig venir amb una oferta interessant i disposat a desenvolupar la ciència al meu país». «Ara he començat a estudiar aquestes possibles sortides -continua Batlle-. I com jo, altres col·legues meus. Les retallades econòmiques no han fet més que començar i estem realment molt preocupats».

Batlle, que es va formar i especialitzar als instituts de Marburg (Alemanya) i Utrecht (Holanda), tem més pels fons de què disposarà el seu laboratori el 2011 que per l'afectació del seu propi salari, blindat per un contracte de professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA ), una via que també empara els sous de 200 dels més brillants investigadors que han tornat a Catalunya.

El malestar, en efecte, s'ha generalitzat. «Aquest any hem aconseguit diners d'aquí i d'allà, però si la restricció dura un any més molts investigadors se n'hauran d'anar», diu Ángel Raya, biòleg molecular de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que investiga l'aplicació de cèl·lules mare per regenerar cors infartats. «Qui busca sortides evidentment no ho fa a la resta d'Espanya, sinó a l'estranger», indica Raya.

L'explicació oficial dels fets no és gaire esperançadora. «Alguns centres no han cobrat les mensualitats previstes, però ho faran ben aviat -diu Ramon Moreno, director general de Recerca-. Pel que fa a les retencions, han afectat més els centres que tenien liquiditat i romanents propis, però jo no n'hi diria retallada».

Notícies relacionades

Una situació alarmant

La seva precària excel·lència

«¿I què passarà?», es pregunta Moreno. «El futur Govern de la Generalitat decidirà, encara que jo sóc optimista perquè, guanyi qui guanyi, tots els partits s'han compromès a mantenir l'elevada inversió dels últims anys». «El futur dels investigadors biomèdics catalans és fràgil», adverteix la consellera de Salut, Marina

Geli.