OPERACIÓ DE RECERCA

Localitzada la motxilla del català desaparegut al Brasil fa un any i mig

Entre les pertinences hi havia una nota en què explicava que havia tingut un accident i que no es podia moure

Dimarts es va iniciar una batuda per buscar Hugo Ferrara al parc nacional de la Chapada Diamantina

hugo

hugo

4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un guia ha trobat al parc nacional de la Chapada Diamantina, a l'Estat brasiler de Bahía, la motxilla d'Hugo Ferrara Tormo, barceloní desaparegut fa un any i mig al Brasil. Entre les seves pertinences hi havia unes notes manuscrites del 25 de desembre del 2015 en què explicava que sis dies enrere havia tingut un accident: mentre explorava sol el parc havia caigut d'una cascada de set metres i no es podia moure perquè s'havia trencat el genoll. La família, que va identificar a finals de la setmana passada la lletra d'aquest jove (que tenia 27 anys quan va desaparèixer), ja prepara el viatge cal al Brasil. La setmana passada guies voluntaris van fer una batuda de dos dies pel riu de la Fumaça i, des d'aquest dimarts, un grup de bombers n'estan fent una altra per la zona on es va trobar la motxilla. En els dos casos acompanyats pel guia que va fer la troballa.

Tot i que la bossa amb el passaport i els objectes personals es va localitzar el 14 d'abril, la família no va poder tenir accés als manuscrits d'Hugo fins la setmana passada. "No sé per què hem hagut d'esperar tant per confirmar que era la lletra del meu germà", lamenta la seva germana Paola. "En els escrits explica que estava baixant per un riu amb cascades que s'anaven complicant i al final va tenir un accident -relata-. L'últim escrit era del 25 de desembre del 2015. Per Nadal explicava com es va trencar el genoll i que va intentar moure's però per fer 40 metres va trigar una hora i va veure que no podia seguir i va decidir intentar buscar algun refugi pel camí. Que sentia helicòpters, perquè era època d'incendis, però que tot i que cridava no el sentien".

La família d'Hugo, que té previst anar al Brasil el dia 23 de maig, fa una crida a la màxima cooperació entre les autoritats brasileres i espanyoles perquè s'abordi ara decididament la recerca. "La justificació que ens donaven abans per parar les recerques era que no hi havia prou indicis per saber que seguia al parc. Ara tenim un indici claríssim, en una zona molt acotada i ja no estem buscant suposadament una persona viva, que es posin les piles de veritat". En aquest sentit reclama que el cònsol espanyol al Brasil s'impliqui activament en aquest cas. "Deia que se sentia molt identificat amb Hugo. Que mogui tots els fils possibles. Si cal, que ens acompanyi a la Chapada Diamantina".

Notícies relacionades

Hugo es va acomiadar dels seus amics el 18 de desembre del 2015 en una estació d'autobusos de Brasília. El jove motxiller havia arribat a São Paulo una setmana abans amb la il·lusió de fer un viatge pels principals espais naturals del Brasil abans d'anar a Xile. Després de passar uns dies a la Chapada dos Veadeiros, a l'Estat de Goiás, amb una amiga brasilera, va emprendre el seu viatge al parc nacional de la Chapada Diamantina, a l'Estat de Bahía. Era allà on s'havia de reunir entre els dies 20 i 23 de desembre amb un amic finlandès per prosseguir el seu viatge de motxillers pel Brasil. No obstant, el jove català mai va arribar a la seva cita a la localitat de Lençois, Bahía, on fins i tot havia reservat en un alberg juvenil entre els dies 20 i 22 de desembre. Hugo, amb molta experiència en viatges i senderisme, pretenia viatjar des de Seabra fins al Vale do Capao i, des d'allà, emprendre la llarga caminada de 20 quilòmetres fins a la localitat de Lençois a través del parc nacional de la Chapada Diamantina.

Encara que s'està fent la segona batuda en una setmana per trobar el seu cos, la recerca en tot aquest temps s'ha vist dificultada també per les reticències entre diferents guies a col·laborar entre ells. En tot aquest temps, la família d'Hugo no ha parat de buscar-lo, s'ha gastat fins ara més de 30.000 euros (molts dels quals es podrien haver estalviat si haguessin estat ben assessorats per les autoritats) i han trucat a totes les portes possibles. El 20 de desembre, quan es va complir un any de la desaparició, van fer un minut de silenci davant el Parlament de Catalunya, al qual es va unir Carme Forcadell, presidenta de la Cambra catalana, i diversos diputats. Després de molts mesos gairebé sense novetats, esperen poder posar fi a més de 500 dies d'incertesa.

La complicació afegida de les desaparicions a l'estranger

"La falta d'eficàcia de la Interpol es tradueix en una falta de coordinació i, sobretot, de comunicació entre els cossos de seguretat i les institucions dels diferents Estats perquè no es comuniquen o, almenys, no ho sembla", denuncia Paola. En tot aquest tràngol pel qual han hagut de passar, el pitjor per a ells ha sigut la desinformació, com ha passat en el cas dels manuscrits que es van trobar a la motxilla i que han trigat dues setmanes a poder verificar. "Si el teu familiar desapareix a Terrassa, almenys pots anar allà per preguntar per no estar tan desesperada", afirma.