El violador d'una noia de 16 anys pot acabar eludint la presó per un retard judicial

Albert M. G, violador d’una noia de 16 anys amb una lleugera deficiència psíquica, eludirà la presó, gairebé amb tota probabilitat, a l’haver sigut condemnat tan sols a dos anys i no tenir antecedents penals. El cas es remunta al setembre del 2009 i, com que va trigar cinc anys a arribar a judici, el tribunal aplica al violador l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes, i ha rebaixat en dos graus la pena.

El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència de la Secció Segona de l’Audiència de Tarragona de dos anys de presó, una ordre d’allunyament de 300 metres de la víctima durant tres anys, pagar les costes judicials i una indemnització de 40.000 euros pel dany moral i les greus seqüeles que pateix la noia, ara ja major d’edat, que obliguen a tenir-la sempre sota vigilància per risc de suïcidi.

CONFIANÇA TRAÏDA / El condemnat és la parella de la millor amiga de la mare de la víctima. Com feien cada diumenge, l’adolescent i els seus pares van anar a dinar a casa seva. La noia li tenia tanta confiança que fins i tot era la seva confident, i va anar a la seva habitació quan ell havia anat a fer la migdiada, però allà la va violar i la va amenaçar que faria mal als seus éssers estimats si explicava els fets.

    A partir d’allà, l’adolescent va ingressar dues vegades a la Unitat funcional d’abusos a menors de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i posteriorment, va haver d’ingressar en 12 ocasions en dos anys a l’hospital per conductes suïcides.

Notícies relacionades

Cada dia es denuncien a Espanya 10 agressions sexuals a menors

Presó sense fiança per a l'entrenador Miguel Ángel Millán, denunciat per abusos sexuals

VERSIÓ CONSISTENT / Els pèrits forenses van dictaminar que no declarés en el judici perquè no empitjorés i per protegir-la també d’una doble victimització. El Suprem considera que aquest punt no afecta la presumpció d’innocència del condemnat, perquè el relat de la noia era «ferm i coherent, sense cap exageració ni intenció de magnificar els fets» i amb «corroboracions abundants».

L’Audiència de Tarragona ja va assenyalar que els endarreriments per arribar a judici resulten «una infracció de dret indubtable» i que «els problemes estructurals de l’organització judicial o els seus errors de tramitació (…) no poden actuar com una cobertura justificativa del que no té justificació».