La UAB tindrà el curs pròxim l'única carrera sobre feminisme d'Espanya

Des de la Psicologia, la Comunicació i l’Educació a l’Economia, el Dret i l’Antropologia. Professors de fins a vuit facultats diferents  participaran el curs vinent en el nou grau d’Estudis de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una carrera que fins ara ha sigut pràcticament ignorada a Espanya, malgrat la creixent demanda que hi ha en aquest àmbit.

«És una formació que existeix en altres països des de fa anys, que imparteixen universitats del prestigi de Stanford o Yale, als Estats Units, i per a la qual aquí a Espanya hi ha nombroses i molt diverses sortides laborals», precisa Joan Carbonell, degà de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, on es va a impartir la nova carrera. En alguns països de tradició anglosaxona, aquests estudis existeixen des de fa més de 20 anys.

«Ens vam adonar que a Espanya, en temes de gènere i igualtat actualment només existeixen estudis o bé de formació professional de cicle superior o bé de màster, alguns de molt prestigiosos, però que no hi havia possibilitat d’obtenir una titulació intermèdia, un grau universitari específic sobre un assumpte que és transversal i que es pot abordar des de tantes perspectives», assenyala Carbonell.

El precedent més pròxim s’ha d’anar a buscar al curs 2013-2014, quan la Universitat Rei Joan Carles, de Madrid, va suprimir el grau d’Igualtat i Gènere que impartia des de feia uns  anys. La institució, de titularitat pública, va al·legar llavors raons pressupostàries per justificar la seva desaparició, encara que des de sectors feministes es va atribuir a motius polítics «perquè eren uns estudis amb un important èxit de matrícula», assegura Rosa San Segundo, presidenta de la recentment creada Plataforma Universitària d’Estudis Feministes i de Gènere. 

Els nous Estudis de Gènere de la UAB, una de les quatre universitats públiques dirigides per una dona que hi ha a Espanya, tenen rang d’estratègics. «Això ens permetrà contractar professorat, a més del que ja està treballant en altres departaments de la universitat i que passaran a fer-se càrrec de diferents assignatures», detalla el degà.

Entre aquestes matèries hi ha, per exemple, el Dret Antidiscriminatori i la Història del Feminisme Occidental de segon curs fins a l’estudi de les Classes Socials i l’Estratificació que es fa el primer any i el dels Espais i Vida Quotidiana de tercer.

Una carrera de tres anys

Serà, explica el degà, un grau de tres anys de durada, és a dir, de 180 crèdits, perquè «l’oferta de màsters perquè els alumnes després puguin especialitzar-se en un àmbit més concret és molt àmplia». La facultat ha rebut ja més de 200 peticions d’estudiants interessats en la carrera, per a la qual el pròxim curs hi haurà 60 places disponibles.

No obstant, malgrat el caràcter multidisciplinari que vol tenir el nou grau, «és una llàstima que no incorpori qüestions relacionades amb l’àmbit de la salut o els estudis politècnics, en els quals hi ha un gran camí per recórrer en termes de gènere», lamenta San Segundo. «És important, per exemple, perquè solen ser els professionals sanitaris els que primer detecten situacions com els maltractaments», subratlla. «O perquè, cada vegada més, en el món de les enginyeries es puntuen millor els projectes que tenen en compte la perspectiva de gènere», afegeix.

Estudis "penalitzats" a Espanya

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Amb tot, San Segundo, que és professora a la Universitat Carles III de Madrid, considera positiu el pas endavant que va a fer la UAB. «És important, sens dubte», afirma. Entre altres coses, argumenta, «perquè lamentablementa Espanya els estudis sobre feminisme o igualtat de gènere estan totalment marginats, al contrari del que passa a la majoria de països desenvolupats».

«Un exemple del menyspreu amb què es tracta a aquesta àrea de coneixement des de l’Administració espanyola el trobem en el fet que els organismes oficials encarregats d’acreditar l’activitat universitària no la consideren com a tal, cosa que perjudica les professores i investigadores que es dediquen a aquests temes», denuncia San Segundo. «I això, a més, fa que la universitat espanyola sigui menys competitiva enfront de les d’altres països, perquè no inclou la perspectiva de gènere en els seus projectes internacionals», lamenta.