Elon Musk aconsegueix llançar amb èxit el seu supercoet Falcon Heavy

L'empresa d'Elon Musk ressuscita amb fons privats el potencial de trasllat de càrrega pesant a l'espai profund

Aconsegueix la recuperació dels seus propulsors després de posar un cotxe Tesla de camí a una òrbita i acosta el somni d'enviar humans a Mart

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

L’esperit pioner, emocionant i ple de potencial de l’exploració espacial segueix viu, ara amb bona part del seu impuls en mans privades. Ahir, des de la plataforma 39A del Kennedy Space Center de Florida –el mateix lloc des d’on, el juliol de 1969, va partir la missió de l’Apolo 11 que per primera vegada va portar humans a la Lluna i des d’on el 1981 va sortir el primer transbordador de la NASA– es va llançar amb èxit el Falcon Heavy, un enginy desenvolupat per Space X, l’empresa que l’emprenedor Elon Musk va fundar el 2002. Es tracta del coet més potent que opera avui dia, amb una capacitat de càrrega inèdita des que la NASA va operar el Saturn V. És també el coet més gran finançat fins ara sense inversió del govern dels Estats Units.

El Falcon Heavy és com una versió amb esteroides del Falcon 9, un altre enginy de Space X que va transportar a l’espai la seva primera càrrega el 2010. Té la mateixa altura que el seu predecessor (uns 70 metres), però al propulsor central s’hi han afegit dos d’addicionals, i en total hi ha 27 motors que tripliquen la propulsió en l’enlairament. I és la seva capacitat de càrrega, que s’eleva fins a gairebé 64.000 quilos i representa gairebé el doble de la que ofereix el seu principal competidor, el Delta IV Heavy Booster de la companyia United Launch Alliance, el que inicia un món de possibilitats, reobrint per primera vegada des de l’era del Saturn V (que va volar per última vegada el 1973) l’opció de portar càrrega pesada a l’espai profund.

Publicitat

Musk, mestre de la promoció, va aprofitar per guanyar publicitat escollint com a càrrega en aquest llançament un Roadster, un cotxe elèctric que fabrica una altra de les seves companyies, Tesla. El va pintar de vermell cirera en homenatge a la idea que acabarà portant gent a Mart. I el va enviar cap a una òrbita el·líptica a la mateixa distància del Sol que de Mart coneguda com la Hohmann Transfer, a 400 milions de quilòmetres de la Terra. El cotxe (i el maniquí pilot) trigaran més de sis mesos a arribar-hi i si tot surt com està previst, s’hi quedaran milions d’anys.

L’audaç maniobra publicitària (clara evolució des que Musk va enviar a l’espai una roda de formatge en el seu primer coet) no amaga la realitat: la capacitat del Falcon Heavy podria oferir a Space X contractes per posar en òrbita satèl·lits per a l’Exèrcit nord-americà o convertir-lo en el vehicle elegit de la NASA per transportar materials a l’Estació Espacial Internacional.

Cost i reciclatge

Musk posa damunt la taula altres avantatges. Una és el cost: calculat en 90 milions de dòlars, davant els 435 milions del Delta IV o als 1.000 que es calcula que podria costar l’Space Launch System que la NASA està desenvolupant i que, amb endarreriments, no farà la primera prova de vol potser fins al 2020. I una altra, vinculada a aquest cost i fonamental, és que el coet neix amb la idea de poder ser reutilitzat.

Notícies relacionades

Per tot plegat, tots els ulls estaven centrats no només en el llançament, que va despertar enorme expectació i es calcula que va mobilitzar prop de mig milió de persones a Florida, sinó en el retorn dels propulsors. I això també va ser un èxit absolut. Els dos laterals van aterrar com estava previst a l’estació de la força aèria a Cap Canaveral. El central ho havia de fer en una franja artificial flotant per a aterratge de drons en aigües de l’oceà Atlàntic que es diu És clar que encara t’estimo. Dels 18 llançaments que va completar el 2017 el predecessor del Falcon Heavy, el Falcon 9, en 14 ja es van recuperar els propulsors, i diversos s’han tornat a utilitzar. I amb cada retorn s’acumulen dades vitals per anar millorant l’operació d’aquests coets de forma gairebé comparable a la dels avions.

Dilluns, en una compareixença davant la premsa, Musk havia tractat de temperar les expectatives recordant que era «una missió de prova» en què moltes coses podien «sortir malament». «Serà o una prova emocionant o un fracàs emocionant amb una gran explosió», va dir. Ahir tot va sortir bé i l’única explosió va ser d’entusiasme. La seva visió del futur és un pas més a prop. 

Canvi de plans per a la passejada per l'òrbita lunar

Dilluns, quan Elon Musk va oferir informació sobre el llançament del <em>Falcon Heavy</em>, també va donar una notícia: el coet ha deixat d’estar en els seus plans, almenys per ara, per portar humans a l’òrbita de la Lluna. Aquesta passejada turística espacial és el pas previ per transportar astronautes a i des de l’Estació Espacial Internacional i inicialment s’havia anunciat per a algun moment d’aquest 2018.

La nau és capaç de portar el pes necessari per trepitjar el planeta vermell encara que en aquesta ocasió, al ser de prova, la càrrega era menys valuosa. / ATLAS VÍDEO