Esmorzar Primera Plan@
José María Vera: "Espanya és campiona en desigualtat"
El director d'Oxfam Intermón adverteix contra les subcontractacions de serveis com a precaritzadores de l'ocupació
Espanya és el país on més va créixer la desigualtat des de la crisi fins ara, per la desocupació, per la fragilitat, la retallada en polítiques públiques i perquè la recuperació s’ha centrat en els més rics. Així es va expressar José María Vera, director d’Oxfam Intermón, a l’Esmorzar Primera Plan@ que van organitzar ahir EL PERIÓDICO i Banc Sabadell. L’oenagé, que va presentar aquest dilluns passat un informe sobre la desigualtat al món, incideix en el fet que la recuperació econòmica a Espanya no ha sigut tal per a amplis sectors de la població, sinó que ha servit per accentuar les diferències entre rics i pobres amb salaris pitjors, més vulnerabilitat laboral i pitjors condicions de treball. Una bretxa que ha obert la recuperació econòmica a tot Europa, però en la qual «Espanya és campiona».
Segons les seves xifres, la taxa de pobresa a Espanya va arribar al 13% de la població al final de la crisi i es manté estancada, sobretot perquè els salaris no han crescut al nivell dels beneficis econòmics. Segons Vera, «l’1% de la població té la mateixa riquesa que el 70% de la població; l’últim any, aquest 1% va capturar el 40% d’ingressos mentre que el 70%, molt poc». Mentrestant, quatre espanyols més van aparèixer a la llista de milmilionaris de la revista Forbes, va recordar Vera.
«Les conseqüències de la desigualtat sempre se senten al costat de la pobresa. Com més concentració de la renda, la taxa de pobresa és més alta. Una cosa té a veure amb l’altra», va insistir. I va reblar que els salaris s’estan quedant molt al darrere del ritme de l’augment de la productivitat, i pateixen més càrrega fiscal que l’augment del capital patrimonial. La majoria de les fortunes del món, va insistir, «procedeixen d’herències, no per mèrits i esforç». «Més igualtat vol dir que els que tenen més tinguin menys», va reclamar.
Vera va insistir en aquest sentit en el paper de les subcontractes, empreses que assumeixen l’externalització de serveis i parts de la producció i que suposen una precarització de les condicions laborals. Ho va exemplificar en el cas de Dolores Espinosa, una conductora municipal que, al ser transferida d’empresa, va passar de cobrar uns 1.100 euros al mes a poc més de 600, el 31% menys. I es va preguntar com es pot viure amb aquest sou i mantenir dos fills escolars.
LA SOLUCIÓ
Per al director d’Oxfam Intermón, la solució a aquests excessos passa per un augment de la pressió de les administracions, per «el plec de condicions» en la contractació pública i per un canvi en el sistema fiscal. «La contractació pública pot ser un instrument de canvi», va afirmar. I va sol·licitar, en la línia d’economistes com Thomas Piketty, fins i tot que es gravi els robots.
Notícies relacionadesVera va apel·lar a la responsabilitat dels empresaris i del sistema i va reclamar que la responsabilitat social corporativa s’estengui no solament al medi ambient, sinó també a la lluita contra la desigualtat com a indicador d’èxit de l’empresa, amb incidència en els drets laborals, les estructures salarials i la responsabilitat fiscal. «Inditex està fent molts esforços en aquest sentit, a veure si serveix d’exemple».
També va demanar que s’estableixi un sistema fiscal internacional que no permeti esquerdes i fugues de capitals. En aquest sentit, va recordar que Espanya no tenia considerat Panamà com a paradís fiscal (la UE el va retirar ahir de la llista) i que, segons les seves dades, Irlanda, Holanda i Luxemburg són encara opaques.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya