escàndols de pederàstia

Xile, el viatge més amarg de Francesc en cinc anys de papat

El suport a un bisbe acusat d'encobrir abusos sexuals va eclipsar els seus missatges a favor dels que tenen menys

zentauroepp41573377 a man removes glass from a damaged window of a church that w180112182638

zentauroepp41573377 a man removes glass from a damaged window of a church that w180112182638 / STRINGER

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Francesc va tornar a rebre al Perú l’escalf de la unanimitat. Mostres de gratitud que li van permetre per unes hores oblidar-se dels clarobscurs del seu viatge més difícil en cinc anys de papat: Xile. El començament de la seva sisena gira pastoral per Amèrica Llatina va trobar en la constant derivació dels escàndols per pederàstia que involucren 78 integrants de l’Església catòlica xilena (almenys set d’ells maristes, escàndol investigat per EL PERIÓDICO) una dificultat infranquejable. Sabia que seria una parada complexa, fins al punt que es van convertir en secundàries les seves defenses del medi ambient i les denúncies sobre les noves formes d’explotació, la precarització del treball i el problema dels immigrants en una societat que majoritàriament els rebutja. Davant la presidenta Michelle Bachelet va expressar la seva «vergonya» pel «mal irreparable causat a nens». Segons va informar el mateix Vaticà, Francesc «va escoltar, va resar i va plorar» amb un «petit grup» de víctimes. La comunitat esperava també accions.

Els ressons de la seva tancada defensa del bisbe de la ciutat d’Osorno, ubicada al sud del país, Juan Barros, van deixar un regust amarg en els laics xilens. «El dia que em portin una prova, parlaré. No hi ha una sola prova en contra, tot és calúmnia», va dir Jorge Mario Bergoglio en el seu únic instant d’enuig. Barros és assenyalat com a encobridor de Fernando Karadima, el capellà dels rics capitalins que va haver de ser apartat de les seves funcions a causa de les denúncies en contra seu. El cas Karadima va tapar el que no es volia veure. Un simple rector havia acumulat un poder tan gran que li permetia operar amb impunitat. I Barros sempre va estar al seu costat. El suport que va rebre del Pontífex no sols va venir de les paraules sinó dels actes: va ocupar un lloc de privilegi en les tres misses massives de Francesc. Per a molts dels vexats va ser un senyal indigerible.

Respecte a les peticions de proves del Papa, Felipe Barrios, sacerdot jesuïta (el mateix orde que Francesc), va recordar que a Barros mai se li ha iniciat un procés. L’assenyalat va ser sempre Karadima. Però, en les investigacions i denúncies va ser sempre esmentat. En aquest sentit, Barrios va dir: «No crec que [el bisbe d’Osorno] sigui una ovella innocent». I es va posar al costat de les víctimes. «Els denunciants diuen que ell [Barros] va veure la situació d’abús. Jo m’inclino per creure’ls». Les víctimes –que als col·legis maristes van ser silenciades– tornen a reviure la mateixa sensació de desemparament. Al principi, va recordar el coordinador de la visita de Francesc en nom de l’Estat, Benito Baranda, tampoc se les van creure en l’àmbit de l’Església.

El tema de la pederàstia a l’Església catòlica té impacte mundial. Però a Xile s’uneix a altres que han aprofundit el descrèdit de l’episcopat. No han faltat bisbes que responsabilitzen els mitjans de les conseqüències de les denúncies per abusos. Francesc, va assenyalar el portal El Mostrador, «va tenir la possibilitat de desmarcar-se» de les accions de la jerarquia i «fins i tot del tema apuntant al flanc més gelatinós de Xile, que és el seu model econòmic, la desigualtat i l’excessiva concentració de la riquesa, però no». Barros, per una altra part, es va vantar del suport rebut i va dir que, quan trobin alguna cosa que l’incrimini, que la portin «al Sant Pare». Fins i tot el bisbe de l’austral Rancagua, Alejandro Goic, es va molestar. «Em va deixar un regust amarg que un germà meu ocupés un rol protagònic que no va ser bo». Baranda va considerar que Barros «hauria d’haver deixat de ser bisbe fa temps, el malk fet a l’Església és molt gran».

Contra les bandes violentes

Notícies relacionades

El Papa va alertar en la seva primera missa al Perú, que va ser celebrada a la platja de Huanchaco (al nord de Lima), de la violència organitzada que practiquen organitzacions com El Sicariato –assassins a canvis de diners–, alhora que va lamentar la «inseguretat que això genera». Però del que més va parlar va ser de les víctimes de les tempestes del Niño el 2017.

«Altres tempestes poden estar castigant aquestes costes i, en la vida dels fills d’aquestes terres, hi tenen efectes devastadors. Tempestes que també ens qüestionen com a comunitat i posen en joc el valor del nostre esperit. Es diuen violència organitzada com El Sicariato», va advertir Francesc, en un lloc on les fortes pluges van deixar l’any passat 133 morts.